nadala tres bandes
19:13 | Filed Under | 1 comentaris
we are ugly but
13:17 | Filed Under | 29 comentaris
to dwell in possibility
15:14 | Filed Under | 6 comentaris
i diumenge a la nit
l'univers es mareja un instant i el cafè fumeja un cranc al fons del mar, després el cosmos corregeix l'error i tothom ho oblida i és impossible.
22:47 | Filed Under | 7 comentaris
guspira
00:25 | Filed Under | 0 comentaris
hamlet?
00:28 | Filed Under | 3 comentaris
trucada
01:15 | Filed Under | 8 comentaris
enginyers poetes
la sanefa eterna de
matins, trencadisses
i estels?
les banyes del Pare,
aura dels forns morts,
bèsties i figurants
i mecanismes?
i tu i jo
sants sanglots
d'ànimes vacants
en marbres de plàstic?
sense tecnologia
ho fareu cabre tot
dins d'aquest ou dur.
15:49 | Filed Under | 1 comentaris
d'onada i tornada
El pati de l'escola, el portal del Casal, el plataner de Can ____, les llambordes medievals, els trenta-set rellotges de paret del poble, les esgarrinxades dels genolls de les fotos penjades a les parets de la classe, les bústies i els telèfons, la caseta de gos verda on jugaven els nens, abandonada sota el pont... quants en fa, de la caseta verda, Quima?
Tot pactarà amb l'altra riba, amb el bàndol opac de l'oblit sota l'imperi subaquàtic. Ja no sabrem quantes parelles en aquesta autopista d'aigua dolça, quants petons en aquesta alga, quants plors en el destí dels bancs, quants enganys en corals, quants morts en voreres de plàncton.
Ho oblidarem. Se'ns erosionaran els records pel frec de dies massa plens de minuts, les setmanes d'aigua en faran sorra fina. Anem a viure a ciutat i hi vivim, sí. Vivim tots els matins que se'ns manen, sí, però sempre l'aigua a les orelles, sempre això, els vestits de festa major de l'àvia flotant humits i foscos a les cavernes profundes de les nostres entranyes, ofegades a ciutat, sí, pel tic i pel tac.
16:36 | Filed Under | 0 comentaris
nueva lista de reproducción
19:24 | Filed Under | 8 comentaris
paf (o lector-hembra)
Pensa: entre les últimes pàgines d'A i les últimes pàgines de B només hi ha preliminars.
00:09 | Filed Under | 3 comentaris
solucions de compromís
stoichkov esprinta cap a una pilota perdudíssima per la banda, salta a la desesperada i relliscant per la gespa es fa mal però tothom aplaudeix
2
el núvol espera que els amants no el mirin per adquirir forma de dit i amb un gest ràpid fa caure la torre de Pisa
3
vos sos más bien un Mondrian
4
06:05 | Filed Under solucions | 2 comentaris
últim round
20:03 | Filed Under estiu, temps | 2 comentaris
ci-ne-ma-to-grà-fic
dos copes ganivet neil young la sang
03:14 | Filed Under | 5 comentaris
ens trobarem a fora?
L'home de palla es treu la pipa de la boca i pregunta al escalador:
- Si saps que escales vertígens i et rellisquen les mans a cada pensar erroni, a cada idea mal arrapada, a cada angoixa dactilar; si saps que les gotes del teu suor són vapor que no treu la son a la gespa quotidiana d'aquí a sota; de l'aquí a sota iogur amb crispis, terrabastalls extingits, estarrufar-se feliç, vida ben segada; si saps que a dalt de tot, si és que tal cosa existeix, no s'hi arriba escalant així, de dreta a esquerra, sinó per l'autopista de l'especialització, si tot això ho saps, per què vols ser mosca i no formiga? Si ja saps que el teu vol cap als astres és inútil, que no, que no hi ha res a trobar (i que si hi hagués res, tu no series pas l'indicat per trobar-ho); si tot això ja ho saps, per què segueixes escalant? Per què no escups el condicional i t'apuntes al gerundi? Per què no una llar de foc crèdit de normalitat? Pots creure que per dir-te escalador no has escalat ni dos metres? Saps que jo, aquí assegut mirant-te, fumant-me aquesta pipa, veig exactament el mateix que tu sense tanta angoixa? Baixa i vine.
L'escalador no diu res però segueix estirant el braç amunt, ara cap a la dreta, ara a l'esquerra, sense avançar gens, sense heroisme, sense resultat. Però a ulls de ningú, ja que ningú el mira, voluntat. La voluntat no té cap mèrit i ho sap. Però és una qüestió biològica, una deformació mental, i no hi pot fer res.
Al fer-se fosc, l'home de palla marxarà sense ell, cap a les finestres il·luminades de les cases cançons i sopars. Ell sol, a fora, seguirà mirant-se el cel intentant trobar-hi qui sap què.
23:57 | Filed Under pensaments? | 2 comentaris
quan menys ho esperes
música del minivideo: Grizzly Bear
05:38 | Filed Under vimeo | 2 comentaris
cel d'agost
04:51 | Filed Under reflex | 0 comentaris
peix venut
-
►
2011
(30)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (8)
- ► de setembre (4)
-
►
2010
(41)
- ► de desembre (1)
- ► de setembre (1)
-
▼
2009
(94)
- ► de novembre (9)
- ► de setembre (8)
-
►
2008
(40)
- ► de desembre (12)
- ► de novembre (16)
- ► de setembre (1)
-
►
2007
(1)
- ► de desembre (1)
els prodigis són:
-
Pròleg apòcrifFa 1 setmana
-
-
-
Hello world!Fa 3 anys
-
-
-
-
Periodista i escriptorFa 6 anys
-
El baileFa 7 anys
-
-
-
-
Prendre distànciaFa 9 anys
-
-
La nana táctilFa 9 anys
-
Suntik Putih AlamiFa 9 anys
-
-
-
-
-
Nina de miraguanoFa 11 anys
-
Nou blog: Em mudoFa 11 anys
-
i ara què?Fa 12 anys
-
-
escamarlansFa 12 anys
-
De las descubiertasFa 12 anys
-
-
AdéuFa 12 anys
-
-
2.TBfCFa 12 anys
-
tumblrFa 13 anys
-
Lourdes Segade, fotógrafa.Fa 13 anys
-
nadaFa 13 anys
-
NostàlgiaFa 13 anys
-
Hasta luegoFa 13 anys
-
-
Silenci mercanteFa 14 anys
-
-
Todo...Fa 14 anys
-
LlistesFa 14 anys
-
-
-
Paradoxa d'estar per casaFa 14 anys
-
THE SEASONGSFa 14 anys
-
our new homeFa 14 anys
-
-
9ijpFa 15 anys
-
NOU CLIP DE MARIA COMAFa 15 anys
-
Ens en anem al PopArb!Fa 15 anys
-
-
ParéntesisFa 15 anys
-
Juan sobre los colegios del OpusFa 15 anys
-
Ataque a la crisisFa 15 anys
-
-
Keepin' on itFa 16 anys
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-