peixos enlluernats

El poema és Se'n Va de Màrius Sampere. La cançó i el vídeo, meus.

llumenera

A vegades no calen explosions.





Música de Goldmund

si tingués abril

Música d'Explosions in the Sky

Segon primera (capítol 1)

Com que tinc un examen demà passat avui he dedicat la tarda a perdre el temps (lògiques d'estudiant). Entre d'altres absurditats i pseudo-projectes primaverals, amb en Roger hem decidit començar una sèrie de mini-capítols de cuina casolana en aquest blog que portarà per nom Segon Primera (que és el pis de la meva àvia, i ella, la cuinera). Ja que serem una generació d'assassins gastronòmics volem deixar constància de la tradició que ens haurem carregat a base d'hamburgueses de plàstic i re-escalfaments sirenils. Al capítol d'avui, el Plàtan Caramel·litzat. Els ingredients: plàtans, sucre, mantega, suc de taronja, conyac, la Passos de fons i una iaia crac cuinera.

oda vella a barcelona

Jo el que volia era fer un bis de moussel en vídeo que fos himne a la tranquil·litat i tal... però la setmana tràgica estudiantil que hem patit ho ha tergiversat tot...
Però ei, a casa meva aquest cap de setmana s'ha imposat mitjons sofà dormir chocapic pijama i tranquil·litat. Contra l'estupidesa, descans.

La cançó és In the Flowers d'Animal Collective.

Vent

recorded in some multiple sky

inlaid in some endless laughter

they pass

(L. Cohen)

Bush Obama Barcelona

Aquest video és el complement de les fotografies i del text  (molt i molt recomanables) que han sorgit del projecte "Sólo hay un presidente por vez" en comú entre Pictura Pixel, l'Atenes de Pèricles i el bloc d'un servidor. Bush Obama Barcelona (ho sé, broma fàcil) és un breu màking off d'estil lliure - flipat de l'aventura barcinoamericana en la que ens vem embarcar dijous passat amb en Claudio, en Joao, la Maria i el Marcel.

Us estalvio la captatio benevolentiae però bons ulls, siusplau...

Actualitzo: Falta gairebé la meitat del material gravat així que en quan l'aconsegueixi intentaré fer una versió extesa o bé una segona part o algo el més aviat possible. 

vuelings

He trobat la perfecció en forma d'ocupació laboral

barcelona #1

Aquest és el resultat de divagar una tarda per Barcelona. Volia veure què podia treure improvitzant una mica amb la càmera. No sé si estic content o no amb el resultat però no hi busqueu grans missatges ni grans veritats ocultes. La cançó és "Hoppipolla" dels Sigur Rós.

El #1 és per motivar-me...

homenatge al futur

E le morte stagioni, e la presente
E viva, e il suon di lei. Cosí tra questa
Inmensità s’annega il pensier mio:
E il naufragar m’è dolce in questo mare.

El joc medieval

El treball d'Història Medieval sobre els jocs durant l'Edat Mitja... Els meus valors de sociabilitat cauran en picat després d'això, així que més val que us agradi. A mi m'agrada.

Falling Slowly

Bon Iver: For Emma, Forever Ago

L'artista més especial, interessant i espectacular d'aquest any ha estat Bon Iver. 

Justin Vernon ha tret amb aquest nom artístic el seu primer àlbum en solitari. Ple de guitarres acústiques, veus de falset, ritmes enreverbats, una armònica per aquí, una pausa per allà, For Emma, Forever Ago t'abdueix totalment en un sublim tranquil i serè. 

El disc fou grabat durant una retirada de quatre mesos hivernals a les montanyes del nordest de Wisconsin. S'instalà en una cabanya, tot sol, al mig de la natura, i allà composà aquests himnes nostàlgis i melancòlics. La nòvia l'havia deixat. El seu grup musical, amb deu anys de vida, s'havia dissolt. Les cançons d'aquest disc són la purga i la reflexió d'aquests esdeveniments, l'acceptació de la seva situació, un himne a la bellesa de la vida, tal i com ve. El resultat són nou obres mestres. No sobra ni un minut d'àlbum.  Probablement l'única cosa que pot superar avui día un àlbum de Bon Iver és un directe de Bon Iver i per internet en corren d'impressionants. Ara fa gira per França i Anglaterra. A Catalunya haurem d'esperar.

Les cançons més destacades: "Skinny Love", "Wolves (act I & III)"i "Re:Stacks".

Ideal per: Dies freds, passeig en bici, viatges llargs.

Nota: 9/10

La millor manera de descriure l'atmòsfera de pau que comporta la seva música és escoltant-la:

 

L'ou o la gallina?