El que més odio de la publicitat.




Actualitzo amb aquest vídeo d'Herois Quotidians amb el que Ampar Moliné & Co. es carreguen l'hipòcrita món del cinema i del festivaleig modernillo barceloní. Aquest mundillo té molt a veure amb la idea del senyor Bansky aquí dalt.

L'ou o la gallina?

Mini-reportatge a Viñales, Cuba

El nostre primer capítol del vlog.

"days with my father" de Philip Toledano

He trobat aquest espectacular reportatge fotogràfic elaborat per Philip Toledano, d'origen anglès i francès, dissenyador i fotògraf resident a Nova York. El reportatge mostra la vida del seu pare, de 98 anys, que pateix de pèrdua de memòria a curt termini. Això fa que no se'n recordi que la seva dona és morta. Philip contesta sempre que ella és de viatge a París...

És un recull fotogràfic esfereidor de la solitaria vida d'aquells que es fan grans i perden les forces i facultats que els havien definit de joves... També és un gran retrat de les relacions familiars i de l'afecte en moments tan complicats i a la vegada especials com aquests. Un treball ple de tristesa, nostàlgia i màgia.


Link: Days with my father


Sense títol

Sota la foscor, a tres quilometres de la platja una gavina es remulla les potes i té un calfred. Un nen estira les cames dins el llit per notar la fredor neta dels llençols. Tres pisos a sota, una adolescent tanca l’ordinador i esbufega. A una festa dues noies es fan un petó i a una d’elles li entren ganes de ser a casa. Una formiga és esclafada per una de les cames de la cadira d’un estudiant de Selectivitat i en un instant perd el coneixement i desapareix del món. A un carrer mig buit en un poble muntanyenc, s’apaga un llum al carrer. Neix un nen ros i la mare plora. Des d’una vorera d’una ciutat de perifèria, on no hi ha ningú, es podria veure clarament el robatori d’una bicicleta, i sentir el so de la fugida carrer amunt. Comença a ploure i un pare i un fill entren a casa corrents. Un home vell vomita al ascensor de l’hotel. Una dona de la mateixa edat mira cap al cel i se sent molt feliç. Una moneda de cinc cèntims compleix les dues setmanes sota una màquina de tabac sense ningú que l’hagi trobat. Un ratolí treu el cap a la buida estació de tren. En algun lloc, s’apaga una espelma. En un carrer medieval, una noia canta una canço de camí a casa. Tres persones es maregen en un avió que esta apunt d’arribar. Un basurer badalla i té son. Un polític retirat no pot dormir i mira la televisió muda des del llit. Mor un home a la seva casa de camp, tot sol. De sobte, sota l’inmensitat del mar, una pedra rellisca i s’escola per una cau i desapareix en la foscor. La nit s’acabà. La nit comença. Des d’un carrer se sent l’olor del dinar que una àvia fa pels seus nets. Un nen trepitja un cargol, el qual perd el coneixement per sempre més. La vida acaba i comença. Un ull plora. Un altre s’asseca. Jo neixo. Tu neixes. Tots morim. Pero pels instants del temps, no morirem mai.

A banana road


A banana road,


is going from here to baracoa and the good fellas are dancing in the street without light tonight
and a bull riding contest is being lost in our backs but in front of we have a great-full-of-wet-pigs-beach today
the hot weather is coming and everybody is trying to sell nice things to the tourist but we say not tonight
the car wont work and well lost our souls and we will try to eat something that is not a fucking pizza today
well ride snoop dog's taxibike at midnight and we will never try that cheap havana club again tonight
and everybody get in the car and listen salsa through the sun and if we have time we will try to learn to dance that sound today
and we must run and lost the time so we can travel and never stop and have fun and sing songs with our friends that are still dancing without light
so we should say goodbye but we'll not because we'll come back to play that football game we sayed we'll win someday
so we say we want to dance and drive and jump and scream and drink and sing and travel faster further hotter happier
this long summer


Blogged with the Flock Browser

els prodigis són: