Respiració automàtica

Sóc a mitja classe d'Ètica i Filosofia Política B i de sobte me n'adono de que respiro. En sóc plenament conscient i m'hi recreo: acompanyo amb la ment l'oxigen que m'entra pel nas i per la boca i li ensenyo la seva humil però tèbia habitació al cinquè pis dels pulmons. Quan toca, guio fins a la sortida al diòxid de carboni i li recomano algun hotel baratet de Barcelona per a fer nit.

La putada és que un cop ets conscient de que respires ets incapaç de fer-ho automàticament. Vaig escoltant al professor, vaig escrivint però me n'adono de que no estic respirant i collons com ho faig ara per no perdre el temps i neurones avisant cada cinc segons boca obre't agafa aire vale guay ara treu-lo molt bé espera un momentet que Walter Benjamin diu que Plató diu que merda... boca obre't agafa aire vale guay ara treu-lo i axí succesivament.

 Decideixo que la única manera de salvar-me a mi (i als meus apunts) de la meva consciència és oblidar el fet de que respiro... Però, no sabeu lo difícil que és. Quan ja he repassat les mil tonteries per avorrir-me artificialment em torna a venir el puto pensament de la respiració, del pal, yuhu, sorpresa, encara corro per aquí! Com el típic borratxo que de tota la penya del concert ha decidit que tu ets el seu amic de la nit i cada cop que et veu et ve corrents a explicar-te algo totalment incomprensible i que no t’interessa lo més mínim. 

Vaja, que si podeu no hi penseu en que respireu vale? Vale. 
Bon cap de setmana!

Comments

6 Responses to "Respiració automàtica"

Natalia ha dit... divendres, 23 de gener del 2009, a les 22:56:00 CET

xD! t'he imaginat dient el text, tot mig indignat, mig content, aixi depressa, amb les teves expressions. però tens raó, és impossible deixar de pensar-hi quan ja ho tens al cap! agh!

*

Irene Pujadas ha dit... dissabte, 24 de gener del 2009, a les 1:00:00 CET

és com si et veiés jaja

i quina rabia perquè saps que tothom quan acabi de llegir el text es fixarà en com respira
del pal t'escric aquest comentari i ei estic respirant ho noto me n'adono aaaahhhh

marina ha dit... dissabte, 24 de gener del 2009, a les 11:47:00 CET

que bo... de petita ho feia sovint això, t'atrapes molt. és com quan t'adones que parpellejes i intentes no parpellejar...

Anònim ha dit... dissabte, 24 de gener del 2009, a les 23:11:00 CET

eh, em pasa dia si dia tambe
i mes quan t'aborreixes i ja has pensat am tot allo pensable
i jo tambe t'imagino
mig cridan mig rabian
:)

MUAHAHAHAHAHA
vull acabar i guipar-te

Angélica Padovani ha dit... diumenge, 25 de gener del 2009, a les 11:28:00 CET

http://www.youtube.com/watch?v=YgUDCvw5ut4

Anònim ha dit... diumenge, 25 de gener del 2009, a les 13:03:00 CET

Molt bo, em passa molt sovint, ara, bona manera de dir-nos que no hi pensem... és molt efectiu... :P

els prodigis són: