cel blau

De les formigues del meu lavabo, gravat molt xim pom desafinat.











Porta pintada d'oceans de colors
Una pedra rosetta del British Museum
Samarretes post-rock in the sky per rentar
Pseudo-converse gruyer que reclamen sabó

La formiga estrangera amagada a un racó
Té una filla valenta enfilada al balcó
El seu novio la pega i malalta d'amor
Fuig de casa els seus pares, diu adeu a aquest món

Veig la mare que plora i el pare estirat
conscientment que mastega una trampa mortal

diu "Adeu filla meva, ara ja ets gran"
La formiga valenta volant pel cel blau.

Comments

3 Responses to "cel blau"

Angélica Padovani ha dit... dilluns, 20 d’abril del 2009, a les 20:54:00 CEST

m'encanta!!!!

marina ha dit... dilluns, 20 d’abril del 2009, a les 21:51:00 CEST

"Vist a la Ronda de Dalt
un puntet al cel
que semblava una formiga."

això de les formigues voladores comença a semblar el leit motiv del prodigis

xim pom mola!

P.D atenció, les lletres que els del blogger em fan transcriure per deixar el missatge són "seshuga" i jo he pensat "s'eixuga" i m'ha fet gràcia i ho he escrit. ja està.

João França ha dit... dilluns, 20 d’abril del 2009, a les 23:20:00 CEST

Ja t'havia dit que m'havia agradat molt, però avui m'ha semblat trobar-me la primera estrofa entre una tassa de WC i un radiocasset que s'encén tot sol...

els prodigis són: