Els ulls expulsen una mirada. La mirada surt projectada a través de l'aire, per les trinxeres lumíniques de l'aire. La mirada, una de moltes, avança tremolosa i en poruc silenci cap al no-res. Es precipita endavant, arrapada per l'infinita fragilitat del món. Inventa, per consolar-se, que des d'un altre cantó, si ningú apaga els llums, l'espera la piscina d'una altra mirada. Fi.
Amb sense les coses
Fa 17 hores
Entrades
Les mirades sempre es perden només temporalment. Sempre acaben trobant alguna persona o cosa que les acull.
es perden, van i tornen des del pensament, d'endarrera cap endavant...