llumenera

A vegades no calen explosions.





Música de Goldmund

love will tear us apart

En plan Susanna and The Magic Orchestra... pero versió con mucho amor.

every second is the last one

canyella, vespre, pluja, flors, retolador, gasolina, aire acondicionat, plastilina, crema solar, aiguadecolonia, shampoo, dinars (d'altres), grans de cafè, revista nova, llibre vell, xocolata desfeta, golfes, terrassa, vent, nit, clor, mar -

- nas cansat

cel blau

De les formigues del meu lavabo, gravat molt xim pom desafinat.

Porta pintada d'oceans de colors
Una pedra rosetta del British Museum
Samarretes post-rock in the sky per rentar
Pseudo-converse gruyer que reclamen sabó

La formiga estrangera amagada a un racó
Té una filla valenta enfilada al balcó
El seu novio la pega i malalta d'amor
Fuig de casa els seus pares, diu adeu a aquest món

Veig la mare que plora i el pare estirat
conscientment que mastega una trampa mortal

diu "Adeu filla meva, ara ja ets gran"
La formiga valenta volant pel cel blau.

Futur

Sóc la porta al final del passadís. Veig tota una humanitat avançant cap a mi, cagada de por. Por d'ells i dels altres. Camino d’esquenes, trontollant de riure, afanyant-me cap enrere, esperant-vos sempre endavant. No em deixo tocar. Us veig patir, plorar, riure per dins. I ja sé que no, o que sí, o allò. Però no puc avisar-vos. Em sap greu, deixeu les cartes quietes. Resigneu-vos. Sé exactament a quants centímetres del mar es quedarà la pedra cansada el dia del judici final de les pedres. Ho sento xata, se me’n fot els bilions de trilions d’anys que has perdut per arribar fins aquí. Aquí et quedes. Extingeixo les coses que estimeu. Pero entre els dits dels meus designis a vegades també s'escapa l'etern universal, l'olor a terra humida, la frontera última del rellotge de rellotges, el verdader tic-tac còsmic.

diabètics

Escombro el confeti que quedava a la terrassa. Les rajoles han quedat xopes de vinagre. Descobreixo que sota les llambordes no hi ha cap platja, només el sucre coagulat a la sang de moltes generacions de reprimits (ens fa vergonya la dolçor de paraules com tendresa). Vigila no trenquis la bicromia dels passos de zebra o el semàfor es posarà vermell de vergonya. Més val que callis. Callo. M'escudo les orelles amb una R i una L (al revés, sempre al revés). Fingeixo no emocionar-me.

A base de pràctica no m'emociono i escombro el confeti que quedava a la terrassa.

piràmide (maslow) literària

sé que després voldré escriure-ho

res

una novel·la
de 300, 400, 500
pàgines en blanc
i a la última
la 301, 401, 501
una paraula

tot

si tingués abril

Música d'Explosions in the Sky