eixample (ii)

eixample (i)


La senyora F. -79 anys, número 36, 1 metre 50 cm- surt, com cada dissabte al matí, al seu balcó del carrer València. Hi surt en sabatilles i amb una jaqueta per sobre del pijama. A vegades porta dues copes de vi blanc, a vegades un plat amb preses de xocolata i dos gotets verds plens d'anís. Seu a la cadira prop d'una taula de marbre on deixa les coses i es mira el carrer. Els coixins de la cadira li mantenen les vertebres rectes mentre comença la recerca. La víctima l'escull ràpid, no perd temps. Sovint la troba a la cruïlla amb Balmes. Avui és el senyor del jersei blau. El senyor del jersei blau va cap a plaça Universitat on l'espera un ex-company d'escola per fer un cafè. La senyora F. agafa la pistola d'entre els geranis i hi enrosca un silenciador que té a la butxaca de la jaqueta, col·loca els braços entre la reixa de la barana per no tremolar i apunta al senyor del jersei blau. Dispara. La bala es clava a la part dreta del coll del senyor del jersei blau, d'on li surt una mica de sang. Els ulls del senyor del jersei blau es tornen vermells i perd una mica l'equilibri. Quan un taxista el veu al terra surt del cotxe i li diu si està bé. Ell li diu que sí i aixeca els ulls cap al balcó de la senyora F. L'home del jersei blau creua el carrer i pica el timbre. Al cap de cinc minuts, el senyor del jersei blau agafa una pressa de xocolata mentre admira els geranis de la senyora F., que somriu. No perd cap detall sobre la mort d'en G., al cel sia. També s'interessa pels bonys de les cames. Fi.


els prodigis són: