Cans

muts

Agafa el gris mànec de la porta gris de l'habitació gris on hi té totes les paraules grises sobre la seva feina gris i els seus dies festius grisos i els seus amics grisos i les seves opinions grises i les il·lusions vitals grises i l'enveja gris i els grisos grisos i el gris twitter i ho agafa tot en una maleta i obre la porta i rere la porta només hi ha un silenci feble petit, una bola minúscula i callada que no diu res i l'home gris se la mira bé des de les ulleres grises a sobre del gris nas a sobre de la boca plena de dents i paraules griess que broten com fum de xemeneia a sobre del paràgraf i la bola petita en silenci amaga totes les meravelles callades i de tant silenci concentrat calla ell també i llavors plouen serpentines, que diria aquell.

final de curs

El nen vestit de rap mira el nen vestit de semàfor mentre pares i professors aplaudeixen i la resta de nens vestits de _ saluden cap a les butaques. Els ulls del nen vestit de rap s'inflen com trenta holocausts. El nen vestit de semàfor presenta en canvi un servei esportiu de dents white smile amb tota la malícia dels dilluns de febrer. El nen rap, amb les galtes vermelles d’odi, sucumbeix a saludar el públic... Això sí, sense deixar de mirar el nen semàfor, màxim putot somrient i únic destí dels pensaments de la nena que li agrada al nen rap i que vestida de bolígraf al bell mig de l'escenari no sap que al cap d’uns anys passarà de ser la nena desitjada de la classe a una avorrida adinerada pobre d’esperit.

Ni nens ni pares, ni escenari ni professors saben que els cotxes que esperen a fora amb una paciència elefàntica i silenciosa s’han vist acorralats per tot de gotes d'aigua llençades des d’algun núvol antic i cansat. Tots els paraïgues esperen triomfalment secs als rebedors de totes les cases.