Son gairebé les quatre de la matinada i acabo d'arribar de l'aniversari d'en Marc..(felicitats!!). Aquest és un poema del meu pare que parla del esperit del camp...i de les seves olors...per anar a dormir relaxats...
Au, bona nit!!
VIII
A la dolça tebiesa de la primavera,
cap al tard,
crema l'herba menuda
en fogueres distants i secretes.
D'un fum de color de cendra
s'ha perfumat l'ànima del caminant.
I encara, un tel de llum tardana
embalbia els ulls.
Es deté el moment
en la vida externa del cos.
Mineral de la fusta i dels branquillons
rígid el gest de les fulles eixutes,
l'olor que ara arriba té el gust
dolç i dur de les hores perdudes.
Al lluny s'aixequen els fums,
com pedres mudes s'apaguen les brases
i ve dens l'aroma de l'oblit
davallant per un cel fet de segles.
A la dolça tebiesa de la primavera,
cap al tard,
crema l'herba menuda
en fogueres distants i secretes.
D'un fum de color de cendra
s'ha perfumat l'ànima del caminant.
I encara, un tel de llum tardana
embalbia els ulls.
Es deté el moment
en la vida externa del cos.
Mineral de la fusta i dels branquillons
rígid el gest de les fulles eixutes,
l'olor que ara arriba té el gust
dolç i dur de les hores perdudes.
Al lluny s'aixequen els fums,
com pedres mudes s'apaguen les brases
i ve dens l'aroma de l'oblit
davallant per un cel fet de segles.
Josep Lloreta
Preludi del silenci (Extractes d'anuari)
Preludi del silenci (Extractes d'anuari)
Entrades
El teu pare escriu molt bé! Però a mi Van Gogh mai m'ha agradat massa... Un petó gironí.
Em sap greu però no sé pas qui ets..!