Sense títol

Sota la foscor, a tres quilometres de la platja una gavina es remulla les potes i té un calfred. Un nen estira les cames dins el llit per notar la fredor neta dels llençols. Tres pisos a sota, una adolescent tanca l’ordinador i esbufega. A una festa dues noies es fan un petó i a una d’elles li entren ganes de ser a casa. Una formiga és esclafada per una de les cames de la cadira d’un estudiant de Selectivitat i en un instant perd el coneixement i desapareix del món. A un carrer mig buit en un poble muntanyenc, s’apaga un llum al carrer. Neix un nen ros i la mare plora. Des d’una vorera d’una ciutat de perifèria, on no hi ha ningú, es podria veure clarament el robatori d’una bicicleta, i sentir el so de la fugida carrer amunt. Comença a ploure i un pare i un fill entren a casa corrents. Un home vell vomita al ascensor de l’hotel. Una dona de la mateixa edat mira cap al cel i se sent molt feliç. Una moneda de cinc cèntims compleix les dues setmanes sota una màquina de tabac sense ningú que l’hagi trobat. Un ratolí treu el cap a la buida estació de tren. En algun lloc, s’apaga una espelma. En un carrer medieval, una noia canta una canço de camí a casa. Tres persones es maregen en un avió que esta apunt d’arribar. Un basurer badalla i té son. Un polític retirat no pot dormir i mira la televisió muda des del llit. Mor un home a la seva casa de camp, tot sol. De sobte, sota l’inmensitat del mar, una pedra rellisca i s’escola per una cau i desapareix en la foscor. La nit s’acabà. La nit comença. Des d’un carrer se sent l’olor del dinar que una àvia fa pels seus nets. Un nen trepitja un cargol, el qual perd el coneixement per sempre més. La vida acaba i comença. Un ull plora. Un altre s’asseca. Jo neixo. Tu neixes. Tots morim. Pero pels instants del temps, no morirem mai.