A la dolça tebiesa de la primavera..


Son gairebé les quatre de la matinada i acabo d'arribar de l'aniversari d'en Marc..(felicitats!!). Aquest és un poema del meu pare que parla del esperit del camp...i de les seves olors...per anar a dormir relaxats...

Au, bona nit!!

VIII

A la dolça tebiesa de la primavera,
cap al tard,
crema l'herba menuda
en fogueres distants i secretes.
D'un fum de color de cendra
s'ha perfumat l'ànima del caminant.
I encara, un tel de llum tardana
embalbia els ulls.

Es deté el moment
en la vida externa del cos.
Mineral de la fusta i dels branquillons
rígid el gest de les fulles eixutes,
l'olor que ara arriba té el gust
dolç i dur de les hores perdudes.

Al lluny s'aixequen els fums,
com pedres mudes s'apaguen les brases
i ve dens l'aroma de l'oblit
davallant per un cel fet de segles.

Josep Lloreta
Preludi del silenci (Extractes d'anuari)

(El quadre és de Van Gogh i el títol en anglès és A wheatfield with Cypresses)

Comments

2 Responses to "A la dolça tebiesa de la primavera.."

Anònim ha dit... dijous, 27 d’abril del 2006, a les 19:27:00 CEST

El teu pare escriu molt bé! Però a mi Van Gogh mai m'ha agradat massa... Un petó gironí.

Anònim ha dit... divendres, 5 de maig del 2006, a les 3:06:00 CEST

Em sap greu però no sé pas qui ets..!

els prodigis són: