prodigis

Hi ets i no hi ets. I t'abraço, retuda.

T'estimo com estimo aquest cos d'aigua

que s'emmotlla al teu vidre sense tall,

que vibra amb veu de gorga subterrània.

Per tu l'estany escampa arreu miralls

de doble faç: sóc jo i sóc una altra.

I tu ets jo, petit desig obert

al fons de tot, paràsit que m'habites

tan dolçament com el sol beu la pell

del salobre o com l'heura escala la tenebra.

Talp sigil·lós com un secret, que excaves

túnels inèdits dins la meva raó

per al meu cor que s'obre amb pluges de campana.

Per cinc mesos, encara!, i per molts anys!

Maria Mercè Marçal, Sal oberta