De les formigues del meu lavabo, gravat molt xim pom desafinat.
Porta pintada d'oceans de colors
Una pedra rosetta del British Museum
Samarretes post-rock in the sky per rentar
Pseudo-converse gruyer que reclamen sabó
La formiga estrangera amagada a un racó
Té una filla valenta enfilada al balcó
El seu novio la pega i malalta d'amor
Fuig de casa els seus pares, diu adeu a aquest món
Veig la mare que plora i el pare estirat
conscientment que mastega una trampa mortal
diu "Adeu filla meva, ara ja ets gran"
La formiga valenta volant pel cel blau.
Una pedra rosetta del British Museum
Samarretes post-rock in the sky per rentar
Pseudo-converse gruyer que reclamen sabó
La formiga estrangera amagada a un racó
Té una filla valenta enfilada al balcó
El seu novio la pega i malalta d'amor
Fuig de casa els seus pares, diu adeu a aquest món
Veig la mare que plora i el pare estirat
conscientment que mastega una trampa mortal
diu "Adeu filla meva, ara ja ets gran"
La formiga valenta volant pel cel blau.
Entrades
m'encanta!!!!
"Vist a la Ronda de Dalt
un puntet al cel
que semblava una formiga."
això de les formigues voladores comença a semblar el leit motiv del prodigis
xim pom mola!
P.D atenció, les lletres que els del blogger em fan transcriure per deixar el missatge són "seshuga" i jo he pensat "s'eixuga" i m'ha fet gràcia i ho he escrit. ja està.
Ja t'havia dit que m'havia agradat molt, però avui m'ha semblat trobar-me la primera estrofa entre una tassa de WC i un radiocasset que s'encén tot sol...