Escombro el confeti que quedava a la terrassa. Les rajoles han quedat xopes de vinagre. Descobreixo que sota les llambordes no hi ha cap platja, només el sucre coagulat a la sang de moltes generacions de reprimits (ens fa vergonya la dolçor de paraules com tendresa). Vigila no trenquis la bicromia dels passos de zebra o el semàfor es posarà vermell de vergonya. Més val que callis. Callo. M'escudo les orelles amb una R i una L (al revés, sempre al revés). Fingeixo no emocionar-me.
A base de pràctica no m'emociono i escombro el confeti que quedava a la terrassa.
A base de pràctica no m'emociono i escombro el confeti que quedava a la terrassa.
Entrades
la intolerància al dolç de les emocions és un perill de mort, perquè de fet, mata el millor que tenim a la vida.
deu ni do amb el text Albert!
"Vigila no trenquis la bicromia dels passos de zebra o el semàfor es posarà vermell de vergonya. Més val que callis. Callo. M'escudo les orelles amb una R i una L (al revés, sempre al revés). Fingeixo no emocionar-me.
A base de pràctica no m'emociono i escombro el confeti que quedava a la terrassa."
Això sona molt bé
Boníssims aquests dos últims, grandiosa setmana santa creativa la teva!