Ahir a la platja em vaig topar amb una convenció de meduses pacifistes que es negaven a seguir les directives internacionals de la temporada de picades. Ja no anaven a les reunions de veïns, ni als tallers d’estiu, ja es negaven a seguir el discurs estatal d’alliberació que les portava platja per platja perseguint i picant a tot banyista. Segons em van explicar, aquest grup rebel anomenat La Sirenita pretenia travar noves aliances amb l’espècie humana en nom de la solidaritat i la convivència pacífica entre tots els éssers vius de la Terra. Em deien, ploroses, que elles també volien estudiar Humanitats, passar la selectivitat sense analitzar poemes, parlar de la crisi, jugar al Barça, portar americanes de colors o abstenir-se a les europees. El seu objectiu era re-establir un diàleg que té precedents en èpoques dels ibers, amb els quals tenien per costum organitzar cíviques partides de waterpolo, tornejos d'escacs i sardinades.
Avui me les he tornat a trobar. S'havien arrossegat fins al xiringuito La Mari i intentaven establir contacte amb el despitrat dependent tot dansant i oferint-li cadàvers de cavallet de mar, un regal ritual molt apreciat en la tradició medusil. I jo que sé, m'he emocionat i m'he vist amb el deure d'expressar-ho en aquest humil blog. Així que aquest estiu no patiu, quan vegeu una medusa a prop de la platja, apropeu-vos-hi, doneu-li la mà, feu-li un petó, oferiu-li un raconet de tovallola i un glopet de gazpacho, ja veureu que, tot i no tenir cara, són força entretingudes.
Avui me les he tornat a trobar. S'havien arrossegat fins al xiringuito La Mari i intentaven establir contacte amb el despitrat dependent tot dansant i oferint-li cadàvers de cavallet de mar, un regal ritual molt apreciat en la tradició medusil. I jo que sé, m'he emocionat i m'he vist amb el deure d'expressar-ho en aquest humil blog. Així que aquest estiu no patiu, quan vegeu una medusa a prop de la platja, apropeu-vos-hi, doneu-li la mà, feu-li un petó, oferiu-li un raconet de tovallola i un glopet de gazpacho, ja veureu que, tot i no tenir cara, són força entretingudes.
·
Que mones, em sembla que només podien dir-se La Sirenita..
Aiii, em recorda moltíssim a un poema del benedetti (zero elitisme, però és que és clavat!) que va sobre un vampiro que pobret no li agrada la sang i la resta de vampiros el tracten molt molt malament, i el vampiro va proclamant "¡vampiros beban agua, la sangre trae cáncer!" y al final l'eliminen del mapa, però llavors... http://historiadivertida.wordpress.com/2009/05/19/adios-benedetti-y-sus-vampiros/
Pacifistes o no... jo d'elles vigilaria amb els taurons, que es veu que aquest any no deixen viu a ningú!
Hola, Albert:
Soy Vila. He estado curioseando por el blog, y la verdad es que es francamente interesante. Procuraré estar al tanto de las próximas entradas.
Saludos,
J.A. Vila
Doncs a en JoanEnric li'n va picar una a Mallorca. Potser no és de la organització pacifista! què hi farem.