enginyers poetes

i vols dir que hi cabran...

el sofre i el rellotge,
la sanefa eterna de
matins, trencadisses
i estels?

les banyes del Pare,
aura dels forns morts,
bèsties i figurants
i mecanismes?

i tu i jo
sants sanglots
d'ànimes vacants
en marbres de plàstic?

...és que no veig com
sense tecnologia
ho fareu cabre tot
dins d'aquest ou dur.

d'onada i tornada

Entre Sant ___ i plaça _______ van brotar els primers tolls. Ni el famós matrimoni dels ____s i els ______s l'any 19__, va resoldre tan bé el laberint social del poble com aquest pantà unificador.

El pati de l'escola, el portal del Casal, el plataner de Can ____, les llambordes medievals, els trenta-set rellotges de paret del poble, les esgarrinxades dels genolls de les fotos penjades a les parets de la classe, les bústies i els telèfons, la caseta de gos verda on jugaven els nens, abandonada sota el pont... quants en fa, de la caseta verda, Quima?

Tot pactarà amb l'altra riba, amb el bàndol opac de l'oblit sota l'imperi subaquàtic. Ja no sabrem quantes parelles en aquesta autopista d'aigua dolça, quants petons en aquesta alga, quants plors en el destí dels bancs, quants enganys en corals, quants morts en voreres de plàncton.

Ho oblidarem. Se'ns erosionaran els records pel frec de dies massa plens de minuts, les setmanes d'aigua en faran sorra fina. Anem a viure a ciutat i hi vivim, sí. Vivim tots els matins que se'ns manen, sí, però sempre l'aigua a les orelles, sempre això, els vestits de festa major de l'àvia flotant humits i foscos a les cavernes profundes de les nostres entranyes, ofegades a ciutat, sí, pel tic i pel tac.

nueva lista de reproducción

No, el vostre tiet Ramon no es va casar mai, fillets meus. Anava al darrere de la noia més formosa, delicada i refinada de tot el poble, la Ramoneta. Durant anys va pugnar per una cita, per una sola oportunitat de demostrar-li el seu amor etern, la seva passió il·limitada en forma de sopar romàntic. Un bon dia de festa major, el vostre tiet Ramon va tenir la més gran de les alegries: la Ramoneta va acceptar, per fi, la seva invitació.

Així doncs preparà a la perfecció tots els detalls: el salmó, l'amanida de formatge de cabra, l'escalivada fina, els poemes efervescents a cau d'orella, un bon vi negre del Priorat i espelmes estratègiques. També al temple de la veritat, on tot es decidiria: llençols nets, coixins de seda i un fil musical amb la quintaessencia del romanticisme. Un cop al llit, la Ramoneta seria seva.

Ai fills meus, pobret tiet Ramon, que amb els ulls il·luminats ja veia la formosa Ramoneta caure d'amor al seus braços, que ja anava a besar-la... quan succeí aquell terrible error, aquella veu d'ultratomba, aquell got trencat, aquell despertar de la Ramoneta, aquell fot-re el camp víctima d'un engany, aquelles paraules sagnants, aquell cop de porta, aquells putos 9,99€ al més, aquell nefast adquiere ahora spotify premium que ho va destruir tot, pobret tiet Ramon, que no es va casar mai.

1a Trobada d'Obsessionats del Més Enllà

paf (o lector-hembra)

Escriu: un pont entre els últims paràgrafs d'alguns llibres, sempre amb aquest intent de levitació, amb aquesta projecció de banda sonora a les últimes lletres: santificació de les vocals terminals, glòria a l'última consonant que fuig de l'aparellament geminal (ser únic, gran responsabilitat) i paf, se acabó. Forçar tremolor dactilar. Sobretot no caure pel camí. Mantenir l'esquena recte fins l'última pàgina. L'equilibri és el més important. Tu sempre el que s'esperi de tu. Cap bogeria, camí recte. Al arribar al final deixar caure tot el pes, tota la pressió avall, l'aigua és molt freda, dutxa't que el cloro fa pudor. Podríem seguir: viure la nota al peu, cada final és un peatge, línies rectes versus vida corba, sempre esperant finals, vida bomba a pressió, ningú fa mai bogeria, etcètera. Llavors et permets l'homenatge de tancar i desar al prestatge (per sempre?/per sempre).


Pensa: entre les últimes pàgines d'A i les últimes pàgines de B només hi ha preliminars.

solucions de compromís

1
stoichkov esprinta cap a una pilota perdudíssima per la banda, salta a la desesperada i relliscant per la gespa es fa mal però tothom aplaudeix

2
el núvol espera que els amants no el mirin per adquirir forma de dit i amb un gest ràpid fa caure la torre de Pisa

3
vos sos más bien un Mondrian

4

últim round

Agafa aire, banyador enganxat al cos, un dos tres, una mica de nervis, gran expectació, som a l'últim tac de rellotge, la costa es desbrava, les maletes i els peatges, abaix els ploms, l'AP7, neveres obertes, doble volta de claus. Al clímax del salt, atac de por, caiguda en l’oblit, arxiu de records idealitzats... però el Setembre perd la paciència i l'empenta, au!, llavors per no quedar malament improvisa un swing trampolí salt mortal i... XOF!, tardor. Adéu estiu, dissolt en l'aigua, tothom plora i aplaudeix, final rítmic, finiquito tonight tonight, bye bye bazofies far west, pau als àlbums de fotos del facebook, extinció sorra als cabells, quatre núvols fan de teló i algú entre el públic esbufega agraït, síndrome d’Estocolm, pensa en el cau, en els quadrats i rectangles de l'horari, en els retoladors i el marbre d'oficina, frissa per retrobar excels i dossiers, posarà l'aire condicionat i anirà en camisa blanca, per ressaltar el moreno.

ci-ne-ma-to-grà-fic

dos copes ganivet neil young la sang nits eternes will ci-ne-ma-to-grà-fic tu lluny fosca lluny respiració que descansa en la son del teu dormir jarmusch dead blanc sèpia negre dead man indis pistoles blake encesos ampolles tassa agost llums formatge amsterdam ganivet dos copes ci-ne-ma pistola deep sèpia rayuela fnacs agost setembre finalment setembre setembre finalment setembre setembre tu lluny fosca lluny respiració lluny setembre mishima born aviat setembre dos copes ganivet jarmusch dormir blanc sèpia agost llum dead man son del teu dormir llum lluny setembre dormir setembre dormir etcètera