Eyjafjallajökull

Mil anys de pols desapareixen en un instant de l'escletxa de l'ull de la tortuga. L'animal es desperta al tempo volcànic del moviment terraqui. El més lleu gest d'una de les seves potes fa sonar trompetes celestials que reverberen per tot l'oceà. Els rajos de llum matinal s'ancoren entre les algues mentre la tortuga s'alça, badalla i prepara un nespresso.

tranquil jordi tranquil

Jordi, calm down tio... una mica de compassió per la pobre bèstia. No veus que és normal que tingui gana? I mira, a Catalunya, de pijetes que es fan passar per princeses n'hi ha un munt... i t'ho dic jo, Jordi, que n'hi ha que afluixen molt més ràpid que aquesta. Això, això, ja t'aguanto l'espassa. Va, anem a casa, et fas un cola-cao i ja veuràs com demà ho veus tot molt més clar... Molt bé. No et sent millor ara? Va, som-hi. Clar home, imagina't tu, si l'haguessis mort, la d'escriptors mediàtics de merda que ens hauríem de menjar cada 23 d'abril... quina burrada! Això mateix, no val la pena. Com? Clar! Oi tant que me'n queden, de galetes de dinosaures!

joan saura

escenes

Un carrer prou nocturn com perquè els pocs transeünts que hi circulen pensin mentre caminen que la major part de gent ja és a casa. Un carrer per on s’embalen els autobusos sense seguir el ritme de la pluja que cau, pluja important en aquest paràgraf. Pluja que mulla centenars de milers de (parells de) mitjons. Pluja d'escrit de blog a la tardor. És a dir, pluja d'eriçar la pell del clatell, de ventada, d'em-moros-de-fred i vulls-arribar-a-casa-d'una-puta-vegada. Pluja i autobusos fent petar els petits llacs a l'asfalt, pluja i homes sense criteri que, emparats pels paraigües, pretenen vendre cerveses. Pluja d’estar-ne fins als collons de la pluja, de mirar l’hora i venerar la dutxa.

La pàgina 39 del llibre, entre la tebior de la 38 i el silenci de la 40. La pàgina 39 que accepta tranquil·la la seva jubilació centenària. La pàgina 39, que viu en una llibreria magnífica (pur segle XIX). Hi viu perduda en el temps, entre les pàgines d'exemplars que reposen els uns contra els altres. A vegades tres files per estanteria. La petita imaginació de la pàgina 39 que, ajaguda com sempre al prestatge, de cara cap endins, amb el llom del llibre protegint-la de l'exterior, sent el murmuri de la pluja del paràgraf anterior trucant (sense resposta) als vidres de la sala. La sala plena de mobles i un sofà i mantes i poca llum, la llum de la tele encesa en muted. El perillós paraigües ple de pluja, fora, a l’entrada. La casa seca i eterna. Damunt d'una cadira el jersei de llana de la nova propietària. Una jove propietària que tecleja, amb ganes de sopar -farà pasta, peix i taronges- els últims compassos de l'excel que ha d'entregar l'endemà.

Universalismo de Amor Universal

"Bé, res greu. No has de patir gens. Hem analitzat el teu cas... el 7,6% d'angoixa ve donat per un lleu augment del percentatge de pèl·ligols a la teva nassina. Estudiant el teu expedient ens ha semblat que pot estar relacionada amb certa sensació de por a caure del llit quan tenies 5,4 anys i vas segregar una mica massa de glupsànims. No passa res, triplicarem la dosis B dues setmanes..."

"Què? Enamorat? Fantàstic... això augmentarà un trenta per cent la teva girasòlgia durant els dos anys i tres quarts de rigor... Sí, si vols mantenir-ho durant més temps pots provar amb les gracifònies però tingues en compte que això destruirà un de cada tres suptòpits... i això fa elevar la probabilitat de perdre el metro alguns matins i disminueix l'interès per les seccions de política del diari en quatre de cada cinc persones. Tranquil, per aquests casos tenim catorze teràpies de grup i trenta quatre tallers d'auto-medicació per si la cosa no rutlla. També disposem d'un nou servei especial d'autocompassió tutoritzada que és una delícia."

"No, no... això no afectarà en cap cas el teu gust pel salmó fumat. Com a molt pot trastocar els índex d'aspiració laboral de nivell tres durant algun temps i..."

"No tranquil, demà passes per secretaria i allà t'ho cobren tot de cop. No home, no... és un plaer. Sí, sí... força bo! Més calor que aquests últims dies... Un dia bo per sortir a passejar! Sí, gràcies, passi-ho bé! "

[penja telèfon i mossega donut]

diàlegs d'una vaca

surt el sol i m'espanto, quin espant ajaguda aquí dins, dins d'aquest cel de parets i sostres de fusta, m'espanto quan, ajaguda sobre palla invisible i negra, de sobte crema la llum i del cremar del cel per fora i per les escletxes entre les fustes que la meva llengua grossa no pot travessar en surten rajos de foc, és foc i m'espanto però no passa res perquè no fa mal, només són rajos de foc i llum que travessen el cel de fusta i fan que la palla invisible i negra cremi per dins i es faci beix i marró i llavors tinc gana, quan començo a menjar recordo que cada dia es fa de dia i de nit i que sóc una vaca i que sóc aquí dins amb les altres vaques i que remugo i menjo i aviat sortiré al camp i tornaré a ser sota el cel gran, el que m'agrada a mi, i potser sento sorolls i em poso contenta perquè podré mirar, miraré les branques dels arbres i miraré les altres vaques, a vegades pensaré en mi, pensaré en la meva vida però poca estona i no ho entendré, pensaré que em xuclen els pits aquestes mans humanes i després a vegades aquests ulls humans em miren als ulls quan tenen la galleda a la mà, i mig encuriosits m'interroguen en silenci, aviat aixequen una cella i se'n van i jo miro com marxen, els miro sempre com ho miro tot, mirades panxa, mirades eternitat, pupil·la interrogació pupil·la, i noto la vida i la pròpia pell i passen els anys, i passen les vaques sense taques negres pel cel i tapen els focs de llum i fa fred i de les vaques del cel en cau llet transparent que em mulla i ho mulla tot i amb aquesta llet es refresca l'herba i el verd viu i oloro i el gust que empasso em meravella i llavors veig el cel i els arbres i el verd absolut del món i vesso llet invisible pels ulls i m'aparto de les altres vaques una mica avergonyida i ajupo el cap i dissimulo i passen els anys