humans

Amb els dits enretiro una altre roc d'aquest eixam laberíntic de coves. Em frego la suor del front amb la mà -que de tanta suor que ja alberga inutilitza el gest-. Avanço sense pensar gaire, lluitant contra la resistència opaca d'un futur empedrat per l'absència de perspectiva. Lluitant contra l'espiral de la pròpia humitat i contra l'estètica de la lluita, contra la paraula lluitar com a motor vital -recurs fàcil, victimisme socialitzat-. Excavo una fosca gèl·lida per viure-m'hi. Faig això com tots, però aquest tots no compta mai per ningú. Per què morim, un a un, tard o d'hora? Per què us moriu tots i jo em quedo aquí? O per què em moro jo i us quedeu tots allà? Què vol dir aquí i allà? És ben bé per parar tots un moment de fer l'idiota i pensar una mica.