pàrquing

La llengua dels cotxes aparcats al pàrquing no compta a la superfície. La seva ràbia és muda i trista i si fós per ells explotarien de vergonya. Tots els penosos clics i cargols criden en altres freqüències, ignorants absoluts de la quantitat variable de pisos, nens, fotografies i rentadores que els fan de constel·lació invisible cada nit, en arribar l'últim treballador cansat i esgotar-se el temps d'il·luminació automàtica dels fosforescents.

Els retrovisors van néixer sense memòria afectiva: els dies de pluja porten gotes com si fós pol·len. Però les gotes no broten entre la pols asfaltada que forma els pàrquings. Cotxes, canapés farcits de silencis i de records humans indesxifrables, la rampa en què rodoleu no és la sortida de la caverna de Plató, és un plat que sempre se serveix fred i en desordre; sempre tornant al vostre cau essencial, al vostre límit vital. Ara un, ara l'altre, però mai tots, poble esclau de cotxes, infinita inglòria.

Comments

1 Response to "pàrquing"

Jesús M. Tibau ha dit... dimecres, 15 de juny de 2011 a les 7:46:00 CEST

tot i que ple, buit pàrquing

els prodigis són: