tots els dies autobús


Tenir molta feina és apropar-se a la màquina de la vida i apretar el botó de rebobinar endavant. Tots els dies van corrent i et lleves i abans que posis la planta del peu damunt el parquet tornes a trobar-te al mateix llit, que és de ratlles vermelles i blanques: són dies que, tragèdies de la vida, no recordarem mai i per tant, probablement, no existeixen. Són una llàstima d'hores, minuts i segons inexistents que, si no vas en compte, faran plorar a les senyores, de camí al lloc de sempre pel camí de sempre.





Comments

5 Responses to "tots els dies autobús"

Jesús M. Tibau ha dit... dimarts, 17 de maig de 2011 a les 7:35:00 CEST

saboregem la vida!

òscar ha dit... dimarts, 17 de maig de 2011 a les 11:51:00 CEST

La culpa no és de l'acceleració de la vida, Albert: és del llit matalasserament blanc i vermell.

Per alguna cosa és anomenat “El Pupas”.

Albert Lloreta ha dit... dimarts, 17 de maig de 2011 a les 11:54:00 CEST

Boníssim!! Un llit matalasser pupero, fantàstic! :)

maria. ha dit... dimarts, 17 de maig de 2011 a les 15:15:00 CEST

les senyores ploraran, sempre que tinguin el teu permís. i perfavór, que passin ja aquestes hores, minuts, segons!

Un altre Albert ha dit... dimarts, 17 de maig de 2011 a les 17:48:00 CEST

És pitjor tenir la sensació que algú ha apretat el botó de pausa i no trobes el play...

els prodigis són: