Una mort de Nadal



Avui he sabut que un avantpassat meu va morir d'un atac de cor la nit de Nadal de 1925. Era pastor. Va morir repenjat a la soca d'un arbre a prop del camí de Civit, a la Segarra. Nevava i la seva dona el va trobar així, dormint el braç entre dos botons de la camisa, amb el gest d'haver-se agafat el pit amb una mà. Tenia per sobre la cara i el cabell una capa de neu d'un dit de gruix i semblava un ninot de neu massa ben fet. Un Josep Llimona a l'aire lliure, sota la neu.

És una mort sense història. Una mort de comarques, tan inútil com qualsevol altra mort, però encara més al marge de la Història. Tots els esdeveniments polítics i culturals d'Europa i del segle XX van passar de llarg d'aquesta mort. Jo en sóc un dels pocs resultats quantificables. Sóc el subproducte d'una circularitat monolítica ancestral i universal que avança a través d'aquell cos ple de neu: fill de fill de fill de.

L'anunci de la mort va arribar a la Masia mentre picaven les campanes del campanar de Santa Coloma de Queralt. La dona del meu avantpassat va sentir arribar pel jardí de l'entrada les passes de les ovelles i els lladrucs del gos, que amb la intuïció macabre dels animals, les havia fet tornar sense el pastor cap a casa. Els animals, desfent sols el camí entre els boscos, es dirigien sense saber-ho en formació de corpus, cap a la casa del mort. El temps destria allò que queda d'allò que desapareix. Moren les persones i els noms, però queden sempre el retorn a casa i el ritual. 

Ara tots aquests camins i cases separen camps de blat que se situen, més o menys, a la darrera posició pel que fa a competitivitat comercial. Petits i secs, són l'última parada paisatgística de la Segarra, la que es dissol cada dia en parcs eòlics futuristes i carreteres intercomarcals.


Comments

3 Responses to "Una mort de Nadal"

Laura ha dit... dissabte, 29 de desembre de 2012 a les 2:14:00 CET

El passat 25 de desembre també va morir una dona que coneixia, però en aquest no hi havia neu i jo no sóc filla de filla de filla de. Crec que sense ambdós elements la mort passa a ser, fins i tot, poc nadalenca. Bon nadal, btw!

Anònim ha dit... diumenge, 13 de gener de 2013 a les 10:16:00 CET

[url=http://onlinecasinose25.com ]online casino [/url]who can possibly have heaped together cartloads of rubbish in such http://sverigeonlinecasino.net/ online casino estonia online casino of a sick animal, and the poverty of funeral ceremonial!

marc ha dit... dilluns, 17 de març de 2014 a les 23:11:00 CET

Segueix escrivint! Aquests pots eren molt xulos!

els prodigis són: