L'infeliç

L’intelectual és la persona més infeliç del planeta. Busca entre tots els camps posibles de la vida allò que li provoqui felicitat. I que troba? Que com més busca, més coses necessita per ser feliç i menys feliç el fa cada cosa.  L’in-telectual és in-feliç. En realitat, l’ésser humà coneix dos grans instincts emocionals pels quals regeix totes les seves accions: bo i dolent, sa i insà, m’agrada i no m’agrada. Que t’agradi la primera de les coses que trobes és la millor sort. Que res del que trobis sigui suficient per a fer moure la agulla del teu interior cap al  i el m’agrada, és el pitjor dels malsons. 

Aixi que savis, heu d’admetre que no sou feliços. Sabeu que morireu tristos, nostàlgics de tantes coses per coneìxer i per les que heu passat i no eren les vostres. I vosaltres, éssers que accepteu les vostres pròpies fronteres, gaudiu de tot el vostre espai, per petit que sigui. És la vostra propietat, us n'omplireu i alla hi gaudireu per sempre. Serà vostre. Vostre i de ningú més.

Comments

2 Responses to "L'infeliç"

irene ha dit... diumenge, 16 de novembre de 2008 a les 16:56:00 CET

així doncs, això és un manifest a favor de la telectualitat?

Albert Lloreta ha dit... diumenge, 16 de novembre de 2008 a les 17:25:00 CET

no ho sé... potser val la pena renunicar a la felicitat fàcil a canvi de descobrir nous tresors no?
(la veritat és que tenia un día gris quan ho vaig escriure, :)

peix venut

els prodigis són: