Manel @ Heliogábal (21.11.08)



Feia temps que no gaudia tant d'un concert.  Era el seu tercer consecutiu al Heliogábal aquesta setmana. En principi en tenien programats dos, pero van tardar tan poc a esgotar les entrades que en van fer un tercer, que evidentment, també va omplir. I ens va omplir. Com pot ser? Que tenen els Manel que enganxi tant?

 Serà el so rídiculament nítid? Sent un quartet curiós, dirigit per un cantant molt alt amb un ukelele molt petit, aconsegueixen uns arrenjaments en directe màgics, i controlen totalment la música des de la primera nota a l'últim acord. 

Serà la capacitat d'en Guillem per presentar les cançons, trencar el gel i crear una atmosfera familiar entre el públic? Jo em sentía com a casa, rient, gaudint d'un senyor espectacle. L'Heliogábal no va tardar ni dues cançons a entrar totalment en el concert, tararejant, picant de mans, rient i ballant. 

 Serà el repertori de cançons? Ets entre el públic, i el que vols és cantar  "Que bonic, que bonic, que bonic, m'he dit"  o "és nit freda per ser Abril, no s'esta enlloc com a casa" o "els guapos són els raros, ho sap tothom" o simplement "al maaar, al maaar".

 Seràn les sorpreses que et depara el concert? Com una banda de vent que apareix del no res i des de la barra acompanya "En la que el Bernat se't troba" o com una roda de micro obert al públic a "Corrandes de la parella estable" fent participar als més agosarats. 

No ho sé. Pero la questió és que Manel et deixa amb un somriure estúpid a la boca... I jo, després del concert d'ahir, sóc un estupid i somric estúpidament. Ple de l'optimisme surreal de la banda de Gràcia.



 Ah, i com profetitzava la Marta, vem sortir cantant "ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí". En realitat ho fan tot tan fàcil, tan senzill i tan màgic, que sembla que no costi tant. I creien-te capaç de tot, pujes a l'escenari i per uns instants, ets un Manel més.



Comments

4 Responses to "Manel @ Heliogábal (21.11.08)"

rudilleces ha dit... diumenge, 23 de novembre de 2008 a les 15:53:00 CET

va ser impresionant, eh? com més hi penso més bons em semblen

Pau González Gost ha dit... diumenge, 23 de novembre de 2008 a les 20:31:00 CET

quina enveja cabroncete... m'he quedat mb ses ganes d manelejar un rato..

rudilleces ha dit... dilluns, 24 de novembre de 2008 a les 19:53:00 CET

només afegir que el fet que surti _mä en escena no és casual jaja

irene ha dit... dimarts, 25 de novembre de 2008 a les 23:10:00 CET

sí, si que és meu. que no és matèria fina, ja ho sé, però la veritat és que em dona un bon rollo dolorosament cursi

què grans manel i què petit l'heliogabal, devieu estar enxovats! jo vaig anar-hi un cop després d'un concert del joan miquel oliver a la pedrera perquè hi ha el mite que sempre va allà a prendre algo. total, que vam estar-hi no se quanta estona i just quan vam sortir ell entrava...

peix venut

els prodigis són: