vint-i-un



Sembla que n'has après a això de viure fins que un mal dia et trobes una punyetera coma que,  seguida d'una altra, et frena una mica però no suficient com per aturar-te del tot i segueixes endavant tot i que... amb... masses... punts... suspensius... I, després de dues comes més, arriba el fatídic i temut punt i seguit. Aquí ja et cagues perquè saps que un cop arriba el primer és molt fàcil que n'arribi un altre. I un altre. El pitjor de tot és que després passa això: tot funciona com una consecució d'explicacions interiors com: una cova que en conté una altre així: com un joc de nines russes que finalment produeix el següent: un immens silenci entre dos punts i punt i apart. 

Llavors ho saps: la teva vida tal i com la coneixies ha estat segrestada per una oració passiva i composta.

però què bonic quan te n'adones que tot és molt més senzill que el llenguatge imposat i que els signes delimitants poden ser ignorats i pots traçar una vida sense punts ni parades per respirar ni silencis forçats ni comes ni passives ni res i que ets jove i pots fer tan com vulguis i agafar trens i autocars cap a l’estranger cada dia i tornar esgotat a casa i escoltar molts cops la mateixa que és la dotze del cd i tenir-ne vint-i-un i sortir descalç al terrat a prendre una xocolata mentre plou i seguir viatjant en avió i avioneta i camions i cantar ens ha costat déu i ajuda i construir molts i molts castells a la porta del lavabo i dormir satisfet sota vuitanta capes d'edredons de catorze quilos


i de tant en tant quan ningú et veu agafar i buscar al Google 
(aprendre a viure entre parentèsis)

Comments

7 Responses to "vint-i-un"

João França ha dit... dimecres, 4 de febrer de 2009 a les 23:27:00 CET

Sembla estar clar que el món és un text, que dirien molts lingüistes.

Angélica Padovani ha dit... dimecres, 4 de febrer de 2009 a les 23:28:00 CET

Una vez llegué a buscar ¿QUIEN SOY? ¿Ya lo has probado? Encuentras a cada uno que prefieres seguir sin saberlo.Anda! Venga! Te voy a explicar un chiste: Doña gramática decidió dar una fiesta e invitar solamente a los asteriscos. Nada mas empezar la fiesta tocan el timbre. Un Asterisco mira por la mirilla y se queda con los pelos de punta (todavía más) cuando se da cuenta de que un Punto intenta colarse en la fiesta. Se lo explica a todos los asteriscos allí presentes y entre todos deciden no abrirle. Pero el Punto no deja de insistir. Toca una y otra y otra vez al timbre. Doña Gramática cuando se entera de lo ocurrido se pone de parte de los Asteriscos y decide hablarle al Punto. ¿No te da vergüenza intentar colarse en una fiesta de asteriscos? Le dice la Gramática. No soy un punto, le dice, es que me he puesto gomina.

Dua ha dit... dijous, 5 de febrer de 2009 a les 3:19:00 CET

Avui precisament he tingut una de les converses més interessantsi intenses que he tingut en els últims mesos sobre les paraules, el verbalitzar i les normatives. Crec que una de les coses que fa que estimi tant la llengua és la certesa que no deixa de ser un canal amb més intenció que resultat de les profunditats a la superfície, una gran metàfora de l'experiència (amb limitacions il•limitades). Un text com aquest vindria a ser una catarsi de tot plegat. Espero que la meva vida no sucumbeixi mai a la gramàtica pura i la normativa estricta

Irene ha dit... dijous, 5 de febrer de 2009 a les 9:32:00 CET

morin les comes!!

Cris Moreno ha dit... divendres, 6 de febrer de 2009 a les 22:22:00 CET

I per llegir sense punts i seguit o punts i a part ni comes ni cap mena de signe de puntuació pots cercar els Invisibles de Balestrini així ho fem rodó del tot malgrat sigui una historia trista de vegades les comes ajuden a agafar aire per respirar i els punts permeten fer canvis de rumb inesperats i gratificants tot depen de com es miri un petonissims gran albert

Diana ha dit... dissabte, 7 de febrer de 2009 a les 16:20:00 CET

ara mateix agraïria q em poséssin entre un bon parell de parèntesis a continuació d'una coma q em deixés respirar

Eric Lamarca ha dit... diumenge, 8 de febrer de 2009 a les 12:39:00 CET

bua, m'ha encantat!

els prodigis són: