Agafa aire, banyador enganxat al cos, un dos tres, una mica de nervis, gran expectació, som a l'últim tac de rellotge, la costa es desbrava, les maletes i els peatges, abaix els ploms, l'AP7, neveres obertes, doble volta de claus. Al clímax del salt, atac de por, caiguda en l’oblit, arxiu de records idealitzats... però el Setembre perd la paciència i l'empenta, au!, llavors per no quedar malament improvisa un swing trampolí salt mortal i... XOF!, tardor. Adéu estiu, dissolt en l'aigua, tothom plora i aplaudeix, final rítmic, finiquito tonight tonight, bye bye bazofies far west, pau als àlbums de fotos del facebook, extinció sorra als cabells, quatre núvols fan de teló i algú entre el públic esbufega agraït, síndrome d’Estocolm, pensa en el cau, en els quadrats i rectangles de l'horari, en els retoladors i el marbre d'oficina, frissa per retrobar excels i dossiers, posarà l'aire condicionat i anirà en camisa blanca, per ressaltar el moreno.
Un breu i ràpid apunt sobre 'Arnau', d'Adrià Targa
Fa 1 setmana
plas, plas, plas! :)
no hi estic a favor!! m'hi nego totalment!!