adagio (76 ppm)

La genial iaia seu al fantàstic banc de fusta verda, amb cascos de dj i ràdio estel a tot drap, per observar la porta tancada. Encara no s'ha fet de dia i el seus ulls en ressegueixen la forma ancestral amb l'eterna pregunta... què hi ha darrere d'aquesta porta?

Segles de literatura, mil·lenis de misticisme, ciència, art, música, religió... La Porta Tancada va ser font de reportatges, debats polítics, assassinats i enamoraments. Mica en mica, però, va avorrir als més joves, l'interès públic va esfondrar-se i va perdre les majúscules.


La genial iaia, però, viu picada d'una curiositat vital. És viuda amb gat i ràdio. L'eco trist dels seus tacons l'acompanya al mercat. Té amigues, però són mandroses i tiren de telèfon. La roba estesa li recorda el seu marit i la fa plorar. Sap cuinar, sí, però no gaire bé. Els fills envien cartes amb faltes d'ortografia i per ordinador. Aquesta nit no ha dormit gens. Al llit, els seus ulls oberts de iaia genial reflexionaven sota l'atenta mirada d'una imitació torta de Greco a la paret de l'habitació.


La genial iaia s'aixeca emocionada del fantàstic banc de fusta verda i s'apropa a la porta. Es treu els cascos de dj i d'una bossa del Corte Ingés n'extreu una destral. Amb totes les seves forces, clava un cop sec a la porta i hi fa un forat. Pel forat en surten glopades de llum blanca, de clínica brillant, acumuladaes pels anys. La iaia s'ajup hi posa l'ull pel forat. Minuts més tard, s'incorpora, es col·loca els cascos de dj i se'n va, xino xano, a fer les maletes.