El concert que va fer Bill Callahan a l'Apolo estava a vessar d'emocions contingudes. Era una introspecció obligada per la barreja d'un repertori ple de cançons tempestuoses amb la neutralitat facial i expressiva de Callahan.
La cafetera italiana consta de dos cossos d'alumini que s'enrosquen per la meitat. Al cos inferior s'hi col·loca l'aigua i a la superior el filtre amb el cafè.
In the Pines va venir a ser la pluja torrencial, el desfogament trenca-esquemes que comportava la catarsi obligada. El verb petar en estat pur.
Al escalfar la cafetera, l'aigua bull i allibera el vapor que augmenta la pressió i eleva l'aigua cap al cos superior, on brota adquirint tot el sabor del cafè.
Entrades
hi ha un bug al so del final del vídeo :(
No l'he vist mai en directe, però el segueixo tant amb els discos d'Smog, com amb aquest darrer disc tan bo que ha signat amb el seu nom.