Hem de construir un vaixell amable per no fer-nos massa preguntes/minut. Hem de llegir tots els llibres d'un bon escriptor. Omplir prestatges i escriure a jardins nous. Dinar bé. No treure conclusions de res. Comprar galetes de dinosaures i deixar marxar els diumenges com camions nocturns.
Hem de viure en les coses que van bé. Portar pantalons curts. Guardar sempre a les parpelles un petit airbag. Banyar-nos en platges desertes. Conviure amb l'accelerador de partícules sota la pell. Sucar els tomàquets sense nostàlgia. Dormir amb banda sonora.
Hem d'esperar, perquè sempre hi són, els petons primavera i els laberints de melmelada. L'eufòria vermella de gerds als llavis.
Entrades
Mai hagués dit d'allistar-me en un exèrcit voluntàriament.
Mai hagués dit que un exèrcit fós així.
M'hi allisto! :-)
Què fàcil que és quan no has de justificar-te.
Abans s'ha de fer una cosa molt fàcil de dir, i molt difícil de fer: extirpar l'Esperit Sant de les nostres consciències, el primer, únic e inimitable 3 en 1, que posteriorment van patentar els filsdepu dels romans
"viure en les coses que van bé". i "esperar". i em quedo també amb l'eufòria de gerds. i que faig un altre bravo, albert. :)
Gràcies per la banda sonora, molt bona!
Jo mai aconsegueixo això de dinar bé..
Jo també vull ser militant primaveril :)