El mitjó no es mou del calaix. Té una lleugera consciència de si mateix, similar a la nostra quan estem entre el despertar i el seguir dormint. Pensa en el dia asolellat que fa fora del calaix, pensa que tothom es mou a molts llocs al mateix temps, que ulls i boques omplen ciutats infinites: moltes coses passen a la vegada. S'ho perd per ser mitjó. La seva funció és residir en aquest tercer calaix: el calaix dels mitjons tebi, segur i silenciós. El mitjó hi seguirà segles després de la nostra desaparició. El mitjó serà una resistència passiva a l'extinció i a l'abandó universal. El mitjó presenciarà pacient l'extermini forçat de la vida. El mitjó conformarà immòbil l'exèrcit etern de les coses.
Un breu i ràpid apunt sobre 'Arnau', d'Adrià Targa
Fa 1 setmana
Només el seu líder espiritual serà exposat i adorat en una Fundació.
M'has fet venir fred als peus, i pensar en l'Antoni m'ha buidat una mica
fins que un dia d'una rentadora qualsevol marxi a dimensions desconegudes i, qui sap si, algun dia ens el tornem a trobar.
Albert, te presento a Polilla. Polilla este es Albert.
El mitjó serà, doncs, el precursor dels temps futurs...
Podria ser pitjor, no trobeu?
Si, però sempre serà un mitjó tebi de color salmó...
http://finestro.files.wordpress.com/2010/03/el-mitjo-de-tapies.jpg