escenes

Un carrer prou nocturn com perquè els pocs transeünts que hi circulen pensin mentre caminen que la major part de gent ja és a casa. Un carrer per on s’embalen els autobusos sense seguir el ritme de la pluja que cau, pluja important en aquest paràgraf. Pluja que mulla centenars de milers de (parells de) mitjons. Pluja d'escrit de blog a la tardor. És a dir, pluja d'eriçar la pell del clatell, de ventada, d'em-moros-de-fred i vulls-arribar-a-casa-d'una-puta-vegada. Pluja i autobusos fent petar els petits llacs a l'asfalt, pluja i homes sense criteri que, emparats pels paraigües, pretenen vendre cerveses. Pluja d’estar-ne fins als collons de la pluja, de mirar l’hora i venerar la dutxa.

La pàgina 39 del llibre, entre la tebior de la 38 i el silenci de la 40. La pàgina 39 que accepta tranquil·la la seva jubilació centenària. La pàgina 39, que viu en una llibreria magnífica (pur segle XIX). Hi viu perduda en el temps, entre les pàgines d'exemplars que reposen els uns contra els altres. A vegades tres files per estanteria. La petita imaginació de la pàgina 39 que, ajaguda com sempre al prestatge, de cara cap endins, amb el llom del llibre protegint-la de l'exterior, sent el murmuri de la pluja del paràgraf anterior trucant (sense resposta) als vidres de la sala. La sala plena de mobles i un sofà i mantes i poca llum, la llum de la tele encesa en muted. El perillós paraigües ple de pluja, fora, a l’entrada. La casa seca i eterna. Damunt d'una cadira el jersei de llana de la nova propietària. Una jove propietària que tecleja, amb ganes de sopar -farà pasta, peix i taronges- els últims compassos de l'excel que ha d'entregar l'endemà.