the crack up

F. Scott Fitzgerald i els seus, sobre les taules d'un saló francès, entre copes i estovalles plenes de taques d'una festa inextinguible, conreaven la cendra de converses sense sostre. Alimentaven una inconsciència exponencial que els va fer oblidar el timó del coet que duia el saló a dins (a la taula de control només hi quedaven dues copes marcades de pintallavis) i el coet descontrolat va creuar la muda capa d'ozó i va començar una trepidant caiguda lliure (literal: ocellets i núvols a tot drap per les finestres). F. Scott Fitzgerald es respatllava l'americana al ritme de la música i buscava mentalment adjectius nous pel conte de la setmana quan, en l'instant explosiu del col·lapse contra un bosc, el coet-saló va reflectir un dramàtic raig de llum contra la cara d'un pagès, i la figura fantasmal de l'ex-coet (ara, com a molt, canapé) en flames va transformar-se, a ulls de qualsevol persona de certa distinció i elegància, en el dring gasós de les espurnes del champagne.

pla secret número 1

Aquest estiu creuarà per darrere de tots els turistes que es facin fotos. És el pla secret número 1 per assolir la glòria eterna: així la seva joventut perviurà entre les cares estàtiques de gambes somrients a la Rambla o a la Diagonal. Preveu que el guardaran en una diàspora d'armaris profunds i sales fosques, que el treuran per Nadal en alguna visita d'amics avorrits, que sempre tombaran la pàgina de l'àlbum sense mirar-l'ho, que s'omplirà de pols i d'enyors. Però tot i això sobreviurà fragmentat entre milers d'espigues fotogràfiques: serà un astre imprès en paper de foto, capturat fa milions d'anys i per sempre entre les nostàlgies d'altra gent.

als futurs

Omplirem fulles de paper

de paraules movedisses

serpentejant les lletres

pel groc dels anys.

Escriurem la història futura

dels que no són res encara

i deixarem les fulles al jardí

a esperar-los entre brots.

I al fugir-nos el temps i morir,

els seus ulls hi cauran

i llegiran els seus propis ulls

llegint les nostres fulles.

ja està

L'avi a la cadira mira el llit i pregunta "si vol maduixes" i l'àvia riu una mica perquè rere les persianes hi ha els fanals i les cases, el sol i la roba xopa d'olor de suavitzant i tothom segueix baixant matí avall pel carrer, com si tot sempre per sempre, però ella somriu perquè ja està i no pensa més en la vida i només pensa en les galetes que són dins el pot de galetes que és dins l'armari que és dins la cuina que és a les fosques.

a more perfect _