ja està

L'avi a la cadira mira el llit i pregunta "si vol maduixes" i l'àvia riu una mica perquè rere les persianes hi ha els fanals i les cases, el sol i la roba xopa d'olor de suavitzant i tothom segueix baixant matí avall pel carrer, com si tot sempre per sempre, però ella somriu perquè ja està i no pensa més en la vida i només pensa en les galetes que són dins el pot de galetes que és dins l'armari que és dins la cuina que és a les fosques.