final de curs

El nen vestit de rap mira el nen vestit de semàfor mentre pares i professors aplaudeixen i la resta de nens vestits de _ saluden cap a les butaques. Els ulls del nen vestit de rap s'inflen com trenta holocausts. El nen vestit de semàfor presenta en canvi un servei esportiu de dents white smile amb tota la malícia dels dilluns de febrer. El nen rap, amb les galtes vermelles d’odi, sucumbeix a saludar el públic... Això sí, sense deixar de mirar el nen semàfor, màxim putot somrient i únic destí dels pensaments de la nena que li agrada al nen rap i que vestida de bolígraf al bell mig de l'escenari no sap que al cap d’uns anys passarà de ser la nena desitjada de la classe a una avorrida adinerada pobre d’esperit.

Ni nens ni pares, ni escenari ni professors saben que els cotxes que esperen a fora amb una paciència elefàntica i silenciosa s’han vist acorralats per tot de gotes d'aigua llençades des d’algun núvol antic i cansat. Tots els paraïgues esperen triomfalment secs als rebedors de totes les cases.

Comments

3 Responses to "final de curs"

Anònim ha dit... dimarts, 20 de juliol del 2010, a les 2:47:00 CEST

mmm me gusta, sisi. tengo que hurgar más por aquí..

Red Pèrill ha dit... dimecres, 21 de juliol del 2010, a les 1:49:00 CEST

Muerte a los paraguas... la pluja crema però a vegades

mariona ha dit... divendres, 3 de desembre del 2010, a les 0:41:00 CET

Ostres, a, què bé que escrius... M'agraden molt els teus refugis... dic... prodigis...

(@)marionaxs
La cadira del costat de l'helio, avui (ja ahir)
Escapistes una mica tots ;)

Entres al meu reader...+1001

els prodigis són: