En l'ordre que ordena totes les coses externes que ens rodegen i a les que posem etiquetes de propietat -claus, encenedors, llibres, hores- hi sobreviu, barbut fugitiu durant la perspectiva diària, un caos violent i etern. Aquest desordre sincer de les coses, difícil d'assimilar per les ments clàssiques, surt alguns dies a la superfície i ens mira fixament als ulls amb cara de què collons esperes.
Poema descartat tal
Fa 10 hores
bravo!
t'he deixat un prodigi al meu bloc. Ja em diràs què et sembla.
Salut i posts
i per aquí hi torna a treure el cap l'exèrcit immens d'objectes.