En l'ordre que ordena totes les coses externes que ens rodegen i a les que posem etiquetes de propietat -claus, encenedors, llibres, hores- hi sobreviu, barbut fugitiu durant la perspectiva diària, un caos violent i etern. Aquest desordre sincer de les coses, difícil d'assimilar per les ments clàssiques, surt alguns dies a la superfície i ens mira fixament als ulls amb cara de què collons esperes.
Entrades
bravo!
t'he deixat un prodigi al meu bloc. Ja em diràs què et sembla.
Salut i posts
i per aquí hi torna a treure el cap l'exèrcit immens d'objectes.