auto-com-passió

Quan tenim dies d'excés introspectiu procurem mantenir les distàncies. Evitem les preguntes massa fàcils, que segurament serien les bones, per no caure en la vergonya humiliant de l'autoajuda: no volem trobar cap resposta en uns bitllets d'avió al gmail, en autocars que van de la ciutat x al poble y d'una ruta en una llibreta que portem al costat d'un llibre a la butxaca gran de la bossa, amb els mitjons i els calçotets a la butxaca petita. Aquesta opció està col·lapsada, no hi cap ningú més. Ens faria il·lusió, això sí.

També oposem resistència sagrada a construir-nos amb fruïció alternativa, amb l'afectació satisfeta dels Personatges Erudits de Barcelona, amb bufandes més llargues, amb pel·lícules més llargues, amb llibres més llargs, del metro al FGC, aquí i allà: aquesta via desemboca al terrible spam de recitals / exposicions / xerrades / persones absolutament insuportables. Gent que sua per dins. Targetes de restaurants a la cartera. Gent que es diu Josep, Arnau, Pol, Albert, que es passeja sense rumb pel pati de l'Ateneu, com en una mena de purgatori vegetal ple de personatges seleccionables de videojoc de lluita per veure qui és més catalàpedantllegit. En aquesta perversió ens agradaria caure-hi en comptagotes, lo just per riure, posar-hi un peu i marxar corrents sense contaminar-nos.

No ens ha funcionat mai el cafè, la birra, la trobada per sorpresa. Aquí només hi aboquem elements de felicitat. Què bé. Projectes. Fem tal. OH, SÍ. Siusplau, fem-ho. Etcètera. En aquests moments mai hi ha lloc per una recessió, mai un doncs-mira-passa-això. Només hi ha la cara A: malabars, jocs de paraules, disfresses renaixentistes, notícies, possibilitats, preguntes mundanes i alegria.

A vegades ens sembla creure que trobarem descans en la moderació silenciosa, intentant mantenir-nos en una calma central, ni aquí ni allà, en un fora de joc d'abstenció vital, alimentant un cagadubtisme autèntic i pròpi, en un anar fent de camell: emmagatzemant les eufòries íntimes (subscripcions internacionals, receptes, ràdios llunyanes) per alimentar les vaques magres, sobrevivint entre horaris calidoscòpics, llegint això - dormint allò, vivint i estancant-nos diàriament en els holes, hahas i adéus dels xats programats.