L'artista més especial, interessant i espectacular d'aquest any ha estat Bon Iver.
Justin Vernon ha tret amb aquest nom artístic el seu primer àlbum en solitari. Ple de guitarres acústiques, veus de falset, ritmes enreverbats, una armònica per aquí, una pausa per allà, For Emma, Forever Ago t'abdueix totalment en un sublim tranquil i serè.
El disc fou grabat durant una retirada de quatre mesos hivernals a les montanyes del nordest de Wisconsin. S'instalà en una cabanya, tot sol, al mig de la natura, i allà composà aquests himnes nostàlgis i melancòlics. La nòvia l'havia deixat. El seu grup musical, amb deu anys de vida, s'havia dissolt. Les cançons d'aquest disc són la purga i la reflexió d'aquests esdeveniments, l'acceptació de la seva situació, un himne a la bellesa de la vida, tal i com ve. El resultat són nou obres mestres. No sobra ni un minut d'àlbum. Probablement l'única cosa que pot superar avui día un àlbum de Bon Iver és un directe de Bon Iver i per internet en corren d'impressionants. Ara fa gira per França i Anglaterra. A Catalunya haurem d'esperar.
Les cançons més destacades: "Skinny Love", "Wolves (act I & III)"i "Re:Stacks".
Ideal per: Dies freds, passeig en bici, viatges llargs.
Nota: 9/10
La millor manera de descriure l'atmòsfera de pau que comporta la seva música és escoltant-la:
Entrades
Un grandíssim àlbum, amb l'afegit de mèrit en la autoproducció, cosa que mai és senzilla. Melodies melancòliques i línies de guitarra igual d'agraïdes que de simples. En la seva contra, penso que és un àlbum que, en conjunt, acaba resultant una mica repetitiu, però vaja, penso que la nota és encertada.
Esperem que el bo de l'amic Iver continuï experimentant amb la seva guitarra i ens deleiti amb obres com aquesta.
A veure si aterra per BCN!