Aquest video és el complement de les fotografies i del text (molt i molt recomanables) que han sorgit del projecte "Sólo hay un presidente por vez" en comú entre Pictura Pixel, l'Atenes de Pèricles i el bloc d'un servidor. Bush Obama Barcelona (ho sé, broma fàcil) és un breu màking off d'estil lliure - flipat de l'aventura barcinoamericana en la que ens vem embarcar dijous passat amb en Claudio, en Joao, la Maria i el Marcel.
Us estalvio la captatio benevolentiae però bons ulls, siusplau...
Actualitzo: Falta gairebé la meitat del material gravat així que en quan l'aconsegueixi intentaré fer una versió extesa o bé una segona part o algo el més aviat possible.
Entrades
Felicitats, Albert!!! M'agrada molt!!! :) Quan pari per casa faig un post amb el vídeo... ;)
Caro Albert,
vai em português mesmo.
Muito, muito bom, de verdade!
A sequência do sapato matrix é sensacional!
A parceria Catalunha Brasil vai dar rock'n roll.
Let's do it!
Saludos. Felicitaciones!
Quiero ver más!
vaja cracks!!!
visca la imaginació i les ganes de passar-ho bé.
ooooh m'ha encantat!!
les cares de la gent no tenen preu
i la rumbeta de fons és la clau
gran video!
Quina passada de video, el projecte del Cláudio & company està essent tot un èxit, realment formidable.
Felicitats, jo, igual que el Versiani, espero veure més.
Em quedo amb el comentari del nen: "¿y ese donde sale?".
jajaja molt bé molt bé! a destacar l'avi probush, la sabata matrix i el moment d'histerisme infantil amb "imagine" com a musica de fons.
queremos más!!!
p.s: "m'estalvio la captatio benevolantiae"... jajaja, que pedant t'ha quedat Albert (ix de)
Felicitas per el video!
Ens deixa amb un regust d'esperança.
molt molt bé albert! va valer la pena esmorzar, berenar i sopar editant, i vinga a editar, i tenir patir traumes videoadictes i no poder parar d'editar!
:)
Després de veure el vídeo per enèsima vegada, em sento temptat a confessar que no era pas conscient que portava el cabell suelto... A part d'això, em segueix encantant.
ande hay arte.. lo hay :)
(aaaai i aquestes classes de banda sonora que comencen a donar els seus fruits!!
aquesta rumbeta bona-bona!)
QUE MONOS ELS NENS
QUE MONOS ELS NENS
QUE MONOS ELS NENS
!!
Doncs ja saps què toca ;)
De fet, a mi el que més m'ha cridat l'atenció és Deerhunter, que l'any passat me'ls vaig perdre i m'agraden molt. Els altres... Bé, als Art Brut ja els he vist i no m'acaben de fer el pes, i això dels A Certain Ratio és una bona notícia, tot i que els veig en baixa forma... L'últim disc no m'agrada gens, tot i que en el seu moment (passat) van ser molt mítics. De tots els que no són Deerhunter (aix, estic atrapada) em quedo amb Jay Reatard, tota una joia.
Al febrer crec que la cosa petarà, quan comencin a destapar els noms en majúscules. De totes formes ara crec que la cosa va per molt bon camí, no?