onada núm. 899958571321

No spiritual Caesars are these dead

Anonymous submission.
Sylvia Plath

Que tinc les retines cremades. Que la cavitat ocular fumeja. Que passa en blanc i negre. Que és encara més subtil la decisió. Que no es capgira salvació fade in de melodrama en un moment últim d’ofec metal·lúrgic. La poesia al forn. La carn de la galta en aquarel·la vermella, fondue de cabells, orelles foses Dal·lí i neurones a dos-cents graus precalentar el horno. Dos nens esmorzen al menjador. És el tema: dos nens esmorzen al menjador. Draps molls a la porta, pa i llet a taula. Alguna tele encesa. Anuncis que no saben callar en els moments àlgids de la història de la humanitat. El gas tot per tu. El teu cap gravita revolving in oval loops of solar speed. No Sylvia: no-Sylvia. La teva cuina és una finestra x en un pis y d'una ciutat Londres qualsevol. No hi ha foc. Cap escletxa. Avui Mojo Pins i el terrat moll. Avui ni Dylan, ni Ian, ni Cohen. Avui Never die young. Sa núvia Morta. Que et vas consumir. Que els nens imiten als pares. Que els nens imiten als pares. Que els nens imiten als pares. Que tinc les retines cremades.

Segon primera (capítol 1)

Com que tinc un examen demà passat avui he dedicat la tarda a perdre el temps (lògiques d'estudiant). Entre d'altres absurditats i pseudo-projectes primaverals, amb en Roger hem decidit començar una sèrie de mini-capítols de cuina casolana en aquest blog que portarà per nom Segon Primera (que és el pis de la meva àvia, i ella, la cuinera). Ja que serem una generació d'assassins gastronòmics volem deixar constància de la tradició que ens haurem carregat a base d'hamburgueses de plàstic i re-escalfaments sirenils. Al capítol d'avui, el Plàtan Caramel·litzat. Els ingredients: plàtans, sucre, mantega, suc de taronja, conyac, la Passos de fons i una iaia crac cuinera.

oda vella a barcelona

Jo el que volia era fer un bis de moussel en vídeo que fos himne a la tranquil·litat i tal... però la setmana tràgica estudiantil que hem patit ho ha tergiversat tot...
Però ei, a casa meva aquest cap de setmana s'ha imposat mitjons sofà dormir chocapic pijama i tranquil·litat. Contra l'estupidesa, descans.

La cançó és In the Flowers d'Animal Collective.