No spiritual Caesars are these dead


Anonymous submission.
Sylvia Plath

Que tinc les retines cremades. Que la cavitat ocular fumeja. Que passa en blanc i negre. Que és encara més subtil la decisió. Que no es capgira salvació fade in de melodrama en un moment últim d’ofec metal·lúrgic. La poesia al forn. La carn de la galta en aquarel·la vermella, fondue de cabells, orelles foses Dal·lí i neurones a dos-cents graus precalentar el horno. Dos nens esmorzen al menjador. És el tema: dos nens esmorzen al menjador. Draps molls a la porta, pa i llet a taula. Alguna tele encesa. Anuncis que no saben callar en els moments àlgids de la història de la humanitat. El gas tot per tu. El teu cap gravita revolving in oval loops of solar speed. No Sylvia: no-Sylvia. La teva cuina és una finestra x en un pis y d'una ciutat Londres qualsevol. No hi ha foc. Cap escletxa. Avui Mojo Pins i el terrat moll. Avui ni Dylan, ni Ian, ni Cohen. Avui Never die young. Sa núvia Morta. Que et vas consumir. Que els nens imiten als pares. Que els nens imiten als pares. Que els nens imiten als pares. Que tinc les retines cremades.


Comments

4 Responses to "No spiritual Caesars are these dead"

Dua ha dit... diumenge, 29 de març de 2009 a les 15:51:00 CEST

Sylvia Plath. Aquesta setmana s'ha suicidat el fill que va tenir amb Ted Hughes, és curiós. Enigmàtic.
Doncs vine a algjn dels concerts d'Oniric! El del 14 d'abril a la 2 serà maco, que toquen amb els Freud Quiere Bailar, que també són molt bons. Això d'Oniric em fa especial il•lusió per la màgia de viure tot un procés de gestació i que després el sortir a la llum sigui per la porta gran.

Alba ha dit... dilluns, 30 de març de 2009 a les 1:53:00 CEST

quines coses que te la vida... m'encanta la fotografia, no l'havia vista mai :) però més m'agrada que al teu blog hi hagi un escrit inspirat en la vida de la Sylvia Plath.

lafotoilanota ha dit... dissabte, 4 d’abril de 2009 a les 14:13:00 CEST

felicitats.m'ha agradat molt.
Sembla que vagi anant això eh?eh?

marina grifell ha dit... dilluns, 13 d’abril de 2009 a les 15:04:00 CEST

la veritat és que fins fa molt poc no tenia ni idea de qui era sylvia path. però m'agrada molt com està escrit aquest text. molt molt.

els prodigis són: