és un segon


Un que té por perquè les coses s’acaben, limitades pel temps, un món finit i arribarà el dia en que tot s'apagui i llavors fos en negre o lila o beix. 

Un que no té por perquè sap agafar un dia i convertir-lo en hores que convertides en minuts converteix en segons. Un segon, per exemple, el del silenci i fred d’una piscina quan t’hi has tirat moments abans i és fosc a fora i blau piscina a dins i al bloc de pisos tothom dorm menys tu que ets sota l’aigua sense moure cap múscul, deixant que el teu cos s’enfonsi pel propi pes i toquis amb els genolls a terra. Aquell segon estirat de punta a punta com un xiclet, llarg, ple de mil·lèsimes i centèsimes i mesures temporals minúscules però reals, és un segon però també és un minut i una hora i un dia i tres anys i mil segles. I la piscina perd les parets i és un oceà de mesures microscòpiques a les que hem posat noms concrets i limitants per creure que les controlem però que no tenen ni nom ni límit i la infecció, doctor, no té solució, dins del microbi en trobarà mil més, més val deixar-lo tranquil, no cal fer-lo patir amb més quimio, gràcies, sí, un tallat va bé, amb poca llet siusplau, doncs què, posem-li mig sedant? que no pateixi però estigui actiu, que es pugui despedir en plenes facultats de la família... quina llàstima, els faig passar? Sí, ja poden passar, cap aquí, soroll de tacons, passes de nens, hola avi. I si estires prou en aquell segon també hi trobaràs tota la teva existència i els Bobobops i les colònies d’estiu i al relleu del segon hi trobaràs el registre dels teus avantpassats i una masia i pa de pagès i faldilles llargues i també universos sencers per estrenar amb el llacet vermell d’altres que quan tu ja no existeixis s’enamoraran una nit en un concert així com qui no vol i tot seguirà el seu camí sense estridències i sense tu, però vaja, en el fons tu només ets tu i llavors aquell segon passarà, treuràs el cap de l’aigua i assegut en una rajola agafaràs la tovallola i t’eixugaràs tremolant una mica i llavors fos en negre o lila o beix.

Comments

10 Responses to "és un segon"

lafotoilanota ha dit... diumenge, 1 de març de 2009 a les 17:24:00 CET

aquest segon solitari, òstia quin segon.

Pau González Gost ha dit... diumenge, 1 de març de 2009 a les 17:35:00 CET

només tres paraules:

plas plas plas

miq ha dit... diumenge, 1 de març de 2009 a les 18:21:00 CET

Molt bonic!

Irene ha dit... diumenge, 1 de març de 2009 a les 21:49:00 CET

segon visual que es converteix en microsegon que història de la humanitat egipcis etruscos hindús budistes postmoderns simbolistes i tots els istes i ismes allà juntets en un microsegon xiclet allà tots, uau que guai

Biel ha dit... dilluns, 2 de març de 2009 a les 0:40:00 CET

M'encanten els contes àgils com aquest. Això sí que és un bon xupito de poesia! És trepidant. Per cert, parlant de quimio, és curiós, però avui en Rubianes ha mort de càncer. Quina llàstima, era un tio amb els collons ben posats.

carme ha dit... dilluns, 2 de març de 2009 a les 10:50:00 CET

quin segon més ben explicat!

mar ha dit... dimarts, 3 de març de 2009 a les 21:48:00 CET

uau. m'encanta.

mar ha dit... dimarts, 3 de març de 2009 a les 21:49:00 CET

uau. m'encanta.

Abril ha dit... divendres, 6 de març de 2009 a les 18:07:00 CET

un text impressionant. m'ha agradat molt!

Júlia ha dit... dijous, 19 de març de 2009 a les 23:22:00 CET

aquest text
és fortíssim!! :)

els prodigis són: