what if

És la història d'un vellet, plou per tot arreu i aquest vellet i la seva història jeuen a qualsevol cadira a qualsevol sala blava i respira fort, pel nas afilat i aquest vellet calcula de cara a la finestra, i els seus pulmons van lents, i els dits a la cadira, i el pes al cos, però ell calcula. El vellet calcula i el seu futur gravita entorn a si mateix i calcula un barret i el vellet calcula i calcula i només li surt el barret i la sang li flota per les venes magres, pel loop amarg de la vellesa i el vellet que sap el barret, el vellet amb l'esforç i res, que segueix plovent per la finestra i per tot arreu i el blau és general i tots nosaltres que fugim pel carrer i no ens veu perquè ell calcula i només recorda el barret, el recorda bé, elegant i verd, però no sap ni el nom ni la cara ni els braços, no recorda ni uns ulls ni una boca ni una veu, res, que no hi ha manera, només el barret verd al terra, i el vellet imagina un perdoni senyora li ha caigut el barret però ja no ho sap, ara plou, la pell arrugada s'eriça i ell que ho entén, que el barret era la vida no viscuda, que ara plou i el vellet entén l'error i és tard, que ara plou, però hauria estat bonic, calcula el vellet i construeix tots els i si mentre plou i mira per la finestra ajagut a la cadira de la sala blava i no ens veu passar. I suposo que deu ser un cinc de la tarda, un plec als ulls, un moment normal, suposo que la retina es cobreix de vidre i el vellet ja no calcula i aquesta és la seva història, encara plou i els dits jeuen a la cadira i per la finestra a una dona li cau el barret i un home se'l mira verd i el barret moll al terra i l'univers riu una mica per dins i l'home segueix caminant cap on sigui i plou per tot arreu.

Comments

5 Responses to "what if"

ZuhaitzV ha dit... dimecres, 20 de gener de 2010 a les 1:37:00 CET

I és que veus aquell vellet? Sí, d'aquell vellet se'n podria dir alguna cosa, escriure alguna cosa, perquè sembla que no es mogui o no es pugui moure però l'home va mastegant la boca, i qui diu mastega diu masega, perquè el vellet en el fons té la mirada perduda amb el barret verd aquell que acaba de caure-li a la senyora, però coi, és que sempre ha de ploure d'aquesta manera, i a sobre el vellet sembla que hagi de voler aixecar-se per agafar el barret però ni es mou el tio, què coi, per què no s'escriu mai sobre els vellets, casumdena aquesta cançó que sona és la pera, i el vellet aquest vés a saber què mira, què pensa, què escolta, si escolta o sent com plou, perquè mira que plou, i vés per on, veus aquell vellet?... avui havien dit que no plouria.

marina grifell ha dit... dimecres, 20 de gener de 2010 a les 13:29:00 CET

a tots se'ns escapa un barret verd, per sort encara ens queda temps abans de les pluges, les finestres i els càlculs magres i arrugats :)

matins ha dit... dimecres, 20 de gener de 2010 a les 20:03:00 CET

ostia puta, vale?

ZuhaitzV ha dit... dimecres, 20 de gener de 2010 a les 20:16:00 CET

vale, ostia puta... merda de pluja.

Biel ha dit... dijous, 28 de gener de 2010 a les 12:45:00 CET

Albert, ens tens abandonats. A veure si aviat em trobo un post per aquí, ;). Aquests de periodisme són uns explotadors.

els prodigis són: