anar fent, gràcies

Comments

10 Responses to "anar fent, gràcies"

Natalia ha dit... dilluns, 1 de febrer de 2010 a les 16:42:00 CET

oh :) el bertran i jo hem cantat també infinites vegades aquesta cançó, que és tan tot i tants moments i ara lluny i uf i aix i (peneta) i gràcies i una mica tot:)

irene ha dit... dilluns, 1 de febrer de 2010 a les 21:13:00 CET

sort del final, perquè sinó em pensaria que ets un home molt, molt, molt seriós..

sou uns cracks :)

ZuhaitzV ha dit... dilluns, 1 de febrer de 2010 a les 21:40:00 CET

Mort als fade-outs! Sí senyor!

Bona veu aquesta noia...

Salut!

;o)

rudilleces ha dit... dijous, 4 de febrer de 2010 a les 17:09:00 CET

ultra fan. Però molt.

Cris ha dit... dimarts, 9 de febrer de 2010 a les 12:47:00 CET

Arribo per un comentari que has deixat al bloc d'algún amic comú, dir-te que m'agrada el teu espai, dels més originals que he vist, que tens una mica de tot (com una botigueta de poble) i que tens un estil que m'ha deixat com per quedar-me.... M'hi feu raconet? Un petó des del Maresme plujós :)

Júlia ha dit... dimarts, 9 de febrer de 2010 a les 15:47:00 CET

això fa posar de molt bon humor. ho feu molt bé, eh!

Red Pèrill ha dit... dilluns, 15 de febrer de 2010 a les 18:12:00 CET

Plas plas plas (haviem parlat per myspace fot temps, oi?)

Red Pèrill ha dit... dilluns, 15 de febrer de 2010 a les 18:13:00 CET

Òju, el plas x 3 era per aquesta preciosa cançó

Mariona ha dit... dimecres, 24 de febrer de 2010 a les 19:57:00 CET

Aquestes cançons no es poden mirar estant tan lluny.... Més us val que vingueu a veure'm a Boston!! M'encanta el teu blog Albert, és impressionant!!

Bertran Romero Sala ha dit... divendres, 26 de febrer de 2010 a les 12:23:00 CET

Serà el tercer comentari que creu que tot i ser fantàstica, t'agafa la nyonya, per la llunyania (vale vale, tampoc no estic tan lluny però mira) i per haver-la cantat amb la Natàlia hores i hores, i uf i aix (peneta) i capicua.

els prodigis són: