ja està


L'avi a la cadira mira el llit i pregunta "si vol maduixes" i l'àvia riu una mica perquè rere les persianes hi ha els fanals i les cases, el sol i la roba xopa d'olor de suavitzant i tothom segueix baixant matí avall pel carrer, com si tot sempre per sempre, però ella somriu perquè ja està i no pensa més en la vida i només pensa en les galetes que són dins el pot de galetes que és dins l'armari que és dins la cuina que és a les fosques.

Comments

2 Responses to "ja està"

òscar ha dit... dimecres, 16 de juny del 2010, a les 21:47:00 CEST

I ara què dic a banda de que ets l'amo: el p--- amo!

Red Pèrill ha dit... dijous, 17 de juny del 2010, a les 1:02:00 CEST

Esquitxar d'amor els últims glops de vida...

els prodigis són: