badalona blanc i negre

(fotos fetes el 17 de novembre del 2006 per Albert Lloreta)

Google Image: Freedom (I)

Perdut en la ciutat (Pont de Montseny)

"Engego coloms missatgers però perden el rumb.

Encenc un foc al terrat i faig senyals de fum
Però un cop d'oratge
Barreja el llenguatge
I escampa el missatge pel cel.
Cruel la fortuna
Bufa i se'n riu, d'una
Rescatada lluna de mel.

Omplo una ampolla amb versos d'amor i dol per tu
I la llanço al mar pregant l'ajuda de Neptú
Però una ona fera
L'esclafa amb fal·lera
Contra l'escullera del moll
I veig com naufraga
una altra vegada
l'esperança errada del foll.

Ep... Sóc jo. Que no em sents...?
Perdut en la ciutat,
Només vull saber si estàs bé.
Si t'agrada el mar."

Serrat, Mô

Tierra y Luna

Tierra y Luna

Me quedo con el transparente hombrecillo
que come los huevos de la golondrina.
Me quedo con el niño desnudo
que pisotean los borrachos de Brooklyn,
con las criaturas mudas que pasan bajo los arcos.
Con el arroyo de venas ansioso de abrir sus manecitas.

Tierra tan sólo. Tierra.
Tierra para los manteles estremecidos,
para la pupila viciosa de nube,
para las heridas recientes y el húmedo pensamiento.
Tierra para todo lo que huye de la tierra.

No es la ceniza en vilo de las cosas quemadas,
ni los muertos que mueven sus lenguas bajo los árboles.
Es la tierra desnuda que bala por el cielo
y deja atrás los grupos ligeros de ballenas.

Es la tierra alegrísima, imperturbable nadadora.
la que yo encuentro en el niño y en las criaturas que pasan los arcos.
¡Viva la tierra de mi pulso y del baile de los helechos,
que deja a veces por el aire un duro perfil de Faraón!

Me quedo con la mujer fría
donde se queman los musgos inocentes,
me quedo con los borrachos de Brooklyn
que pisan al niño desnudo;
me quedo con los signos desgarrados
de la lenta comida de los osos.

Pero entonces baja la luna despeñada por las escaleras,
poniendo las ciudades de hule celeste y talco sensitivo,
llenando los pies de mármol la llanura sin recodos, y olvidando,
bajo las sillas, diminutas carcajadas de algodón.

¡Oh Diana, Diana, Diana vacía!
Convexa resonancia donde la abeja se vuelve loca.
Mi amor de paso, tránsito, larga muerte gustada,
nunca la piel ilesa de tu desnudo huido.

Es tierra, ¡Dios mío!, tierra, lo que vengo buscando.
Embozo de horizonte, latido y sepultura.
Es dolor que se acaba y amor que se consume,
torre de sangre abierta con las manos quemadas.

Pero la luna subía y bajaba las escaleras,
repartiendo lentejas desangradas en los ojos,
dando escobazos de plata a los niños de los muelles
y borrando mi apariencia por el término del aire.

Lorca
1935

Converses d'autor

PER AMOR A KRILIN.

CONVERSES D'AUTOR:




6q:
i tomakets vbermells de vegades kuan sobren formen circuits de cotxes teledirigits k kuan esploten komencen una gran truc de magia kom una gla i surt u conill pelut, el meu mort. i kuan eploten senten k la pell els hi comença a caure i el pel sels hi enva i llavors passa k no nomes els hi passa els coniils si no que tambe els humans kuan no saben k fer sagafen als pantalons de texanu i sen van als boscos a mnja herba i remuga am 7 estomaks igual k les bakes ara be, numes si la festa es grossa, eskla, si la festa es petita el tamany es onsiderable pero no e pot comparar am un a festa de grand dimensions, suada i feta malbe pel tems igual que les barques del port de la ciutadella envoltades de guiris mal sucats doli de vapor i de baixell i de oliba, que encara que no su creguin tindran cancer de pell perk an vingut a espanya aket estiu i no perque el sol fagi cremades sino perk els catalans encomanem akesta menda de cancer tan nociu , si , a vegades fins i tot numes k expulsem laire de la boca, deixem anar els microbis k posteriorment inalen els extrangers i fecunden dintre el seu organisme primitiu i fet pok a la vida rural, sobre tot els anglesos, k estan acosumats a la reina danglaterra am moltes arrugues akesta si k te un a pell fina kom lespatlle de moises i de buda, els dos germans de sang de le s religions occidentals, kla , k jesus ja u va dir: "ells seran els germans, jo sere el seu amu i senyor, i fora totes les miseries i els desemparats i els cecs, i els koixos , tots els k no siguin blancs, prims, alts i barbuts kom io no tenen perdo de deu(mun pare) i tindran que ser expulsats del paradis sense kap mirament,"judes kuan u senti, lintenta convencer del seu error garrafal pero jesus i les seves juventuds, nol van escoltar, el van atunyinar de patades al terre, i va perdre tota la sang k li kedava als pulmons. i és així kom judes morí, indignat, aplastat, fustigat, violentat per una trepa de captaires nazis, kap a lany 0.....l'any 0 de la nostre era, sí, la era del cap de turc nazi, la era del salvador ari, la era del SAN CRIST`IÀ esbudegat pel sistema capitalista.

Albert:
el sistema capitalista que embruta les calces de les dones que surten a comprar el pa duna forma mol sutil: amaga els homes lletjos amb nas delefant i ulls caiguts com xineos sota les clavegueres i els hi mana d tirar boletes d fang i burilles de mocs a les dones ja esmentades..i sempre cauen al mateix punt de la calça..aquell en que comença el cul...fet que fa que aquestes compradores assidues de material menjivol al intentar seduir als seus marits o amants assedegats es trobin amb unes calces plenes de caca i al no recordar en quin moment savien tirat el pet corresponen es posen nervioses, no fan fills i deixen de comprar el pa per ficarse a fer mots encreutas a les cues despera de la borsa on deixaran tot el seu capital per anar a fer de monjes al cim de montserrat on obviament ningu porta ni calces ni sostens..nomes una sotana perque quan vingui en ratzinger nomes tingui que posarles oritzontals i fer servir aquell basto llarg que te..i aqui arribo a la primera coincidencia del capitalisme: les similituds entre els bastons den son goku i del papa ratzinger. obviament no es frivolitzar aquesta comparacio tenin en compte que els dimarts plouen hipopotams que van al ginecoleg cantant "zigi zigi ziga zaga lamor de la meva vida es la meva mare". Per acabar de accentuar aquest embrutament social generalitzat arran de lallargament de basto den son goku..cal recordar que en krilin no te ni basto, ni nuvol..ni per no tenir no te ni cabell...seria, com tots ja us esperaveu, no res mes que una despreciable, inmunda greixosa, baixa i lletja i segundona comunista que va a comprar el pa intentan evitar passar per clavegueres sospitoses.

PRANGSTRGRUP (1)

Coses que t'alegren el dia.

Hi ets i no hi ets. I t'abraço, retuda.

T'estimo com estimo aquest cos d'aigua

que s'emmotlla al teu vidre sense tall,

que vibra amb veu de gorga subterrània.

Per tu l'estany escampa arreu miralls

de doble faç: sóc jo i sóc una altra.

I tu ets jo, petit desig obert

al fons de tot, paràsit que m'habites

tan dolçament com el sol beu la pell

del salobre o com l'heura escala la tenebra.

Talp sigil·lós com un secret, que excaves

túnels inèdits dins la meva raó

per al meu cor que s'obre amb pluges de campana.

Per cinc mesos, encara!, i per molts anys!

Maria Mercè Marçal, Sal oberta

Arreglar el mundo

Un científico que vivía preocupado con los problemas del mundo estaba resulto a encontrar los medios para aminorarlos. Pasaba días en su laboratorio en busca de respuestas para sus dudas.Cierto día, su hijo de seis años invadió su santuario decidido a ayudarlo a trabajar. El científico, nervioso por la interrupción, le pidió que fuese a jugar a otro lugar. Viendo que era imposible sacarlo, el padre pensó en algo que pudiera entretenerlo.De repente se encontró con una revista, donde había un mapa con el mundo, justo lo que necesitaba con unas tijeras recortó el mapa en varios pedazos y junto con un rollo de tela adhesiva se lo entregó a su hijo, diciendo:-Como te gustan los rompecabezas, te voy a dar el mundo todo roto para que lo repares sin ayuda de nadie.Entonces calculó que al pequeño le llevaría diez días componer el mapa. Pero no fue así. Pasadas algunas horas, escuchó la voz del niño que lo llamaba calmadamente.-Papá, papá, ya lo he montado, conseguí terminarlo.Al principio el padre no creyó al niño. Pensó que sería imposible que, a su edad, hubiese conseguido componer un mapa que jamás había visto antes. Desconfiado, el científico levantó la vista de sus anotaciones con la certeza de que vería el trabajo digno de un niño.Para su sorpresa, el mapa estaba completo. Todos los pedazos habían sido colocados en sus debidos lugares. ¿Cómo era posible? ¿Cómo el niño había sido capaz?.-Hijito, tú no sabes cómo era el mundo. ¿Cómo lo lograste?.-Papá, yo no sabía cómo era el mundo, pero cuando sacaste el mapa de la revista para recortarlo, vi que del otro lado estaba la figura de un hombre. Así que di vuelta a los recortes y comencé a recomponer el hombre, que sí sabía cómo era cuando conseguí arreglar al hombre, di vuelta a la hoja y vi que había arreglado el mundo.

Falta de comunicación entre el mundo árabe y occidente

[Treball fet per la classe de Literatura Castellana el 14 de febrer del 2006]

Desde hace un mes aproximadamente, no hay día que al leer el periódico no se encuentre uno con alguna noticia u opinión relacionada con el debate moral que conlleva el último de los conflictos oriente – occidente: la caricaturización (humillación) de un Dios y una religión contra la idea de libertad de expresión y libertad de prensa. Este nuevo conflicto dialéctico se añade a los frentes ya existentes entre la cultura occidental y el mundo oriental árabe: países invadidos, ataques terroristas, amenazas, bombardeos, investigaciones, etc. Estarán ustedes de acuerdo conmigo de que estas caricaturas no son un hecho aislado. Son en todo caso, otra grieta en las inestables relaciones entre el mundo occidental y el mundo oriental árabe. Ante todos estos sucesos, los líderes mundiales responden con orgullo y alardeando de su mano dura. ¿Es, en todo caso, este el camino para llegar a solucionar el conflicto? ¿Existen soluciones alternativas?

Al plantear esta cuestión lo primero que se debe tener en cuenta es que existen diferencias entre los países orientales y los occidentales y que no hay que obviarlas. La forma de entender la vida pasa por varios filtros de diferentes tamaños y características en ambos casos. En el caso del mundo árabe, la moral religiosa constituye un filtro muy importante y se presenta por si sola como forma de vida y de muerte. En el mundo occidental, el filtro no esta tan claro, aún así se percibe una opinión pública creada a partir del capitalismo, la democracia y los derechos humanos.
No es menos cierto que las relaciones entre los líderes de estos dos mundos se basan en intereses económicos y control de los medios de producción y ambos filtros se ven hábilmente manipulados para crear una opinión u otra entre la masa social.

Estos filtros, también entendidos como diferencias sociales, se convierten en conflictos, en causas de problemas cuando chocan entre si. La mutua incomprensión desemboca en la desconfianza y esta lleva al racismo, la falta de respeto, el menosprecio y en último lugar, al odio. Este odio permite entender guerras inexplicables como las de Irak o Afganistán (obviamente, también comprendidas a partir de los intereses económicos de los protagonistas), los ataques terroristas de Nueva York o Madrid, el incremento de grupos ultra abogando a superioridades raciales, la quema de banderas occidentales, las torturas a presos y últimamente las amenazas y provocaciones a partir de unas tiras cómicas caricaturizando al contrario.

Curiosamente, los discursos oficiales, las voces de los líderes mundiales, no son excesivamente sorprendentes: apuestan por el continuismo, en seguir con una guerra no declarada pero si explícita. No dan señales de bajar las guardias y siguen con discursos acalorados declarando que sus principios son los que van a prevalecer en la situación mundial. Es evidente que esto ya no funciona. Se pueden entender las revoluciones de Irak y la quema de vehículos en París como demostraciones que lo que es válido para unos, no lo es para todos. Así pues, teniendo en cuenta esto, ¿por qué no cambian los discursos oficiales? Seguramente hay algo más, escondido a la opinión pública. Solo así puede entenderse que una caricatura dibujada en Septiembre conlleve toda una discusión en Enero.

Sin entrar a valorar o especular intenciones debo proponer humildemente darle una oportunidad a la comunicación. La comunicación consiste en conocer, estudiar, dialogar al diferente para así comprenderlo. El único camino posible para llegar a soluciones productivas para todos es que occidente y oriente se comuniquen entre si, se conozcan, se mezclen, se acepten y finalmente, como consecuencia de todo esto, se puedan respetar. Solo así podremos lograr la paz y la cordialidad entre las naciones del mundo: comunicándonos, entendiéndonos y respetándonos.

El nen d'Iraq

S’aixecà suat quan encara era molt d’hora. Les fustes del fred llit de l’hospital se li havien clavat a l’esquena com ganivets gelats. Observà el seu voltant i es trobà sol, tothom dormia. Realment, l’angosta que ja sentia durant la nit s’havia accentuat al trobar-se el seu cap encara adormit i el seu cor més despert que mai: la mare tirotejada per rebel•lar-se davant d’Al.la i increpar als enemics havia caigut estesa a terra, blanca, més freda encara que el llit, plena de pols. Les seves galtes havien perdut aquell color roig foc que tan li agradava, havia mort al instant. Al seu cap, el soldat se l’havia mirat espantat, havia parlat en el seu idioma estrany i havia fugit. Tot es movia constantment i és marejà. Caigué de nou en un son molest i gelat pel vent que entrava pel finestró trencadís. En somnis, semblava que intentés buscar alguna resposta a tot el que havia passat però ni el seu inconscient estava preparat per a calmar el profund malestar que ja de segur, el marcaria de per vida. De per vida..si es que vivia gaire més. Un nen iraquià sense pares, ni família, en una ciutat de cendres i bombes. El caos se’l emportaria cap al mateix camí que als seus familiars. Torna a despertar-se, no podia dormir. Intentà moure’s i notà com el seu jove i fort cos no responia. Pensà que havia envellit en una nit. Es deia a si mateix que era un vell brut que ningú no necessitava i que no tenia res a fer més que anar-se apagant com una flama tocada de mort per un vent del nord. Tot i que constantment ho evitava tornà a pensar en l’accident. Ell s’havia quedat estès a terra al costat del cos matern sense comprendre res, evitant plorar. Els homes no ploren. Els homes són forts i lluiten per la seva família. La veu del seu pare ressonava. Havia agafat l’arma de la seva mare i havia sortit fora de la casa. El forn havia quedat destrossat. Mai més tornaria a despertar-se amb un somriure als llavis assaborint l’olor matinal de les pastes acabades de fer del senyor forner. Mai més s’aproparia per demanar-li les sobres, ni tampoc el senyor forner li aproparia d’amagat un bon tros de croissant: aquella pasta d’un lloc anomenat “París” que tant li agradava. El senyor forner, un home gros i corpulent, l’ànima d’aquell barri, es trobava partit en dos al terra, amb tots els òrgans destrossats i completament sense sentit. El record d’aquells pensaments tornà a provocar-li una immensa ira sense control que el feu trobar-se encara pitjor. Ja no volia recordar més. Estava asfixiat per la situació. La infelicitat s’accentuava pel canvi sobtat de la seva situació. Era com morir de sobte i seguir, amb el pitjor dels dolors, en vida.

------

Aquella dona tan simpàtica li allarga amb ulls silenciosos la seva perdició: un sobre mig trencat i arrugat, de color veig clar, ple de pols, tal i com si hagués fet un llarg trajecte des de el seu origen desconegut. Al sobre hi havia un dibuix de colors. El reconegué ràpidament i se li encengueren els ulls. Veié uns símbols i recordà haver-ne estudiat el significat. El cor li comença a bategar amb força i es marejà. Tot i així es precipità cap al sobre apropant-se per intentar llegir-ho:
Willy Fox (seven years old)
Street 431 Home 93
Atlanta (United States Of America)
De sobte se sentí confós. Resta perplex i al final decidí obrir aquell maleït sobre. A poc a poc estira la tira i l’arrancà. N’extragué una espècie d’escrit. Tenia una lletra molt mal feta i era difícil entendre que posava. Tot i així era breu:

From Atlanta to Bagdad, a breath of freedom and joy.
We hope that with our help your country is able to re-born.
Willie
Amb els ulls perduts en la dèbil llum que s’escapava pel finestró trencadís reconegué el bitllet de un dòlar americà més arrugat encara que el propi sobre, desgastat pels anys i per un ús contínu.

....

....


Se sentí comprat. L’última compra d’aquell vell bitllet. El poble americà havia comprat tenir consciència tranquil•la i ell n’era la moneda de canvi.

Cançó de la Marinera fidel

-Marinera dels ulls blaus
-diu la Joventut que passa-
no vas a vila a la festa?
Fan ball de toia a la plaça,
marinera de carn bruna!
-Deixa'm mirar la mar blava....

-Marinera dels ulls fixos
-li diu la Vida que passa-
cada dia que se'n va
una il.lusió és esfullada
i un neguit ens agullona...
-Deixa'm mirar la mar blava.

-Marinera d'ulls cansats
-diu la Vellesa que aguarda-
les il·lusions ja no tornen
si un dia fugen de l'ànima;
res ja esperis marinera...
-Deixa'm mirar la mar blava!

-Marinera dels ulls cecs
-diu la Mort que és arribada-
clou ja els teus ulls per a sempre;
la terra és fossa que aguarda;
oblida el mar, marinera...
-Deixa'm mirar la mar blava!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Lluis Garner (1902)

Mauricio o las elecciones primarias

"Delante de Le Richelieu vio estacionados dos RollsRoyce, un Jaguar, dos Mercedes y un Porsche. A la puerta del hotel Clotilde volvió a sentir la inquietud que la había dominado la noche anterior. Por primera vez entraba en contacto con un mundo diametralmente opuesto al que hasta entonces había frecuentado y para moverse en el cual su paso por la Facultad de Derecho no sólo no la había preparado sino todo lo contrario. Ahora comprendía el absurdo de una educación universitaria que consentía e incluso fomentaba la hostilidad hacia la sociedad para cuyo servicio preparaba al alumnado. Mientras los estudiantes urdían planes revolucionarios y reorganizaban el mundo, los que verdaderamente tenían el dinero y el poder tomaban el aperitivo en Le Richeleu y esperaban con benevolencia la llegada de los revolucionarios amansados y vestidos para la ocasión. Vayan pasando, parecía decir el portero uniformado, y dejen en el guardarropa los panfletos y los cócteles Molotov."

Aquest fragment de la última novel·la de Eduardo Mendoza és un exemple del seu estil irònic i provocador...Mauricio o las elecciones primarias em recorda a una de les seves primeres novel.les mediàtiques, La verdad sobre el caso Savolta i en part això s'entén ja que aquesta nova novel.la estrenada per Sant Jordi és, després de 10 anys sense fer narrativa seria, com tornar a començar de nou...Ahir en Mendoza va estar signant a Barcelona i es van fer llargues cues per a què signes exemplars. Segurament molts el coneixereu per Sin noticias de Gurb, una lectura de batxillerat que no té massa a veure amb el seu estil propi, la narració seria. Si no el coneixeu visiteu aquesta pàgina.Us recomano que llegiu La verdad sobre el caso Savolta i La ciutat dels prodigis...aquesta última és una novel·la molt valorada i impactant que parla de la Barcelona de principis de segle XX..

A la dolça tebiesa de la primavera..

Son gairebé les quatre de la matinada i acabo d'arribar de l'aniversari d'en Marc..(felicitats!!). Aquest és un poema del meu pare que parla del esperit del camp...i de les seves olors...per anar a dormir relaxats...

Au, bona nit!!

VIII

A la dolça tebiesa de la primavera,
cap al tard,
crema l'herba menuda
en fogueres distants i secretes.
D'un fum de color de cendra
s'ha perfumat l'ànima del caminant.
I encara, un tel de llum tardana
embalbia els ulls.

Es deté el moment
en la vida externa del cos.
Mineral de la fusta i dels branquillons
rígid el gest de les fulles eixutes,
l'olor que ara arriba té el gust
dolç i dur de les hores perdudes.

Al lluny s'aixequen els fums,
com pedres mudes s'apaguen les brases
i ve dens l'aroma de l'oblit
davallant per un cel fet de segles.

Josep Lloreta
Preludi del silenci (Extractes d'anuari)

(El quadre és de Van Gogh i el títol en anglès és A wheatfield with Cypresses)

La vaca cega de Joan Maragall (1860 - 1911)

Com deu ser l'angoixa de quedar-te cec de sobte un dia i ser conscient que mai a la vida, única vida que tens i viuràs, podràs tornar a veure absolutament res? Com et deus sentir al pensar que entre la vida i la mort no hi haura més diferència que sons, tactes i olors? Com pots seguir vivint sabent que la foscor ho sera tot i no hi haura absoultament res més en cada un dels dies, hores, minuts i segons que viuras? Joan Maragall va intentar, en un poema que m'encanta, aproximar-se a aquesta sensació que fa que els cecs i les cegues, al meu entendre, es converteixin en herois quotidians.



Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no; ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
el silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot, mentres pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i baixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines i se'n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.

Joan Maragall