barcelona #1

Aquest és el resultat de divagar una tarda per Barcelona. Volia veure què podia treure improvitzant una mica amb la càmera. No sé si estic content o no amb el resultat però no hi busqueu grans missatges ni grans veritats ocultes. La cançó és "Hoppipolla" dels Sigur Rós.

El #1 és per motivar-me...




Comments

10 Responses to "barcelona #1"

la_sèptiMa ha dit... dijous, 18 de desembre de 2008 a les 12:32:00 CET

menys ironies eh ...!! jaja sóc una artista bohemia, incompresa, torturada per la remor del trascendent!!!!

a banda d'això, el video t'ha quedat guai, però no he escoltat el so (que estic a la biblioteca shht)

Solveig Möller ha dit... dijous, 18 de desembre de 2008 a les 12:38:00 CET

Doncs no, la veritat és que mai... per? :)

Solveig Möller ha dit... dijous, 18 de desembre de 2008 a les 12:42:00 CET

normalment hi participa gent molt bona... però be, si en trobes algun avisa'm, que jo sempre vaig molt de cul!

Blanch ha dit... dijous, 18 de desembre de 2008 a les 12:53:00 CET

doncs si! :) una mica una plaga! :) però mola molt!

João França ha dit... dijous, 18 de desembre de 2008 a les 14:07:00 CET

Osti Albert! Mola molt el vídeo... És impressionant com necessitem un enquadrament i una banda sonora per veure les coses maques del dia a dia... amb excepció, potser, de la font de xocolata de la gelateria del carrer argenteria, aquesta sempre encisa!

I no, més m'agradaria acabar avui, però encara em queden un parell de treballs... Què hi farem!

Apa, que veig q ja has començat a treure profit de les vacances... ;)

rudilleces ha dit... dijous, 18 de desembre de 2008 a les 16:02:00 CET

Beneït temps lliure! és apoteòsic i és NADAL. Així en majúscules. M'han agradat molt els ocells.


fiiiiii del periode d'exàmens

Pau González Gost ha dit... dijous, 18 de desembre de 2008 a les 21:16:00 CET

bueno albert, t'he de dir que estic a la biblio, i que no he sentit el so. Però és que no fa falta, les imatges tenen so i vida per elles mateixes. La successió de plans crea una història, mig poesia, mig ficció, mig cançó, entre màgica i turbulenta. És al·lucinant com augmenta el ritme, sents la compulsivitat de tota aquella gent que està allà consumint i desitjant (el xocolata m'ha fet pensar en sexe). Les imatges dels infants m'han remès a la innocència, i el retrocés m'ha fet pensar en esperança: companys, podem rectificar. M'ha encantat tio, he flipat. Això ho ampliarem.

Gràcies.

Irene ha dit... divendres, 19 de desembre de 2008 a les 21:55:00 CET

això és poesia pura
ets un crack

Enric ha dit... dissabte, 20 de desembre de 2008 a les 14:35:00 CET

Realment, tens molta traça. Una sensibilitat especial per saber com veure una ciutat i, sobretot, com sentir-la.

No em desfaré més en elogis, ja ho hem fet prou, jo i els 8 que tinc per sobre!

Angélica Padovani ha dit... dilluns, 2 de febrer de 2009 a les 20:23:00 CET

Verás...ese ha sido el primer vídeo que he visto tuyo y nunca lo he comentado. Hoy, mientras lo volvía a mirar antes de enviar a un amigo, como ilustración de una historia, me di cuenta porque ese vídeo me ha tocando tan profundamente. Es que este vídeo es un " coger carrerilla" para seguir adelante.

peix venut

els prodigis són: