Aquest és el resultat de divagar una tarda per Barcelona. Volia veure què podia treure improvitzant una mica amb la càmera. No sé si estic content o no amb el resultat però no hi busqueu grans missatges ni grans veritats ocultes. La cançó és "Hoppipolla" dels Sigur Rós.
El #1 és per motivar-me...
Entrades
menys ironies eh ...!! jaja sóc una artista bohemia, incompresa, torturada per la remor del trascendent!!!!
a banda d'això, el video t'ha quedat guai, però no he escoltat el so (que estic a la biblioteca shht)
Doncs no, la veritat és que mai... per? :)
normalment hi participa gent molt bona... però be, si en trobes algun avisa'm, que jo sempre vaig molt de cul!
doncs si! :) una mica una plaga! :) però mola molt!
Osti Albert! Mola molt el vídeo... És impressionant com necessitem un enquadrament i una banda sonora per veure les coses maques del dia a dia... amb excepció, potser, de la font de xocolata de la gelateria del carrer argenteria, aquesta sempre encisa!
I no, més m'agradaria acabar avui, però encara em queden un parell de treballs... Què hi farem!
Apa, que veig q ja has començat a treure profit de les vacances... ;)
Beneït temps lliure! és apoteòsic i és NADAL. Així en majúscules. M'han agradat molt els ocells.
fiiiiii del periode d'exàmens
bueno albert, t'he de dir que estic a la biblio, i que no he sentit el so. Però és que no fa falta, les imatges tenen so i vida per elles mateixes. La successió de plans crea una història, mig poesia, mig ficció, mig cançó, entre màgica i turbulenta. És al·lucinant com augmenta el ritme, sents la compulsivitat de tota aquella gent que està allà consumint i desitjant (el xocolata m'ha fet pensar en sexe). Les imatges dels infants m'han remès a la innocència, i el retrocés m'ha fet pensar en esperança: companys, podem rectificar. M'ha encantat tio, he flipat. Això ho ampliarem.
Gràcies.
això és poesia pura
ets un crack
Realment, tens molta traça. Una sensibilitat especial per saber com veure una ciutat i, sobretot, com sentir-la.
No em desfaré més en elogis, ja ho hem fet prou, jo i els 8 que tinc per sobre!
Verás...ese ha sido el primer vídeo que he visto tuyo y nunca lo he comentado. Hoy, mientras lo volvía a mirar antes de enviar a un amigo, como ilustración de una historia, me di cuenta porque ese vídeo me ha tocando tan profundamente. Es que este vídeo es un " coger carrerilla" para seguir adelante.