El meu diumenge ha consitit en un derbi entre el neoplatonisme renaixentista de Ficino i les versions del Rufus Wainwright i la Regina Spektor de Chelsea Hotel No. 2 al youtube. És fàcil imaginar-se qui ha guanyat...
Al final m'he atrevit a versionar-la jo també... Sacrilegi! Pero bé, que la disfruteu.
Més, aquí.
Per cert, la versió de Regina Spektor és senzillament brutal.
Entrades
Un gran tema del gran Leonard Cohen (grandíssim, millor dit). No coneixia ni la versió ni la dona, molt bona així com també la teva, que m'ha agradat molt.
Hola Albert!
Impressionant! És preciosa! Molt i molt suggerent. Ara escoltaré les altres... això promet!
Ens veiem per la uni, cuida't!
Ostres, m'ha agradat la teva versió. La Regina Spektor també encerta. Al Rufus...li tinc una certa antipatia, no sé ben bé per què. Potser és perquè està a tots els festivals del món i em cansa. O no. Ni idea, així que no puc ser objectiva amb la seva versió.
Felicitats