diàlegs nocturns

Albert (estirat al llit) - Ja hi tornem a ser... 

Coixí (cara a) - Nano, és culpa teva, que foties ahir fins les quatre despert... Ara no esperis agafar el son a la primera... 

Albert - Ja n'hi ha prou de parlar, comptaré fins a deu, em concentraré... No espera, agafaré l'Ipod que amb música em solc adormir i tal... El Llach és bàsic...

Albert intenta concentrar-se en no pensar i espera el son com qui espera l’autobús.

Coixí (cara a)- T'estic rallant i ho saps. 

Albert dóna la volta al coixí. 

Coixí (cara b) - Has vist que fred i còmode que sóc? Afanya’t o em tornaré com el d’aquí baix. 

Albert dóna tres voltes sobre si mateix i s'estressa. 

Albert - Merda, estic per aixecar-me i donar-ho per perdut... Aniré a la cuina, m'estiraré al sofà, posaré la tele i que vingui la nyonya. 

Sofà (des de la cuina via sms) - "No vinguis ja estik ocupat x ta grmana" 

Albert - Merda, quina irritació de llit, joder! 

Llit - Vale tio, no faltis tampoc... 

Albert - Per què collons sembla tan fàcil a vegades i ara és impossible? I què és adormir-se? Quan m'adormi me n'adonaré? Que ens deu passar al adormir-nos?  Perdem la memòria? Quan començaré a notar els efectes de la son? Quina por, no?... (etcètera, etcètera, etcètera...) 

El coixí i el matalàs es miren irònicament com volen dir "ja hi torna, aquest”.  Albert aparta les mantes i el nòrdic amb les cames.  

Nòrdic (tot estirant-se el bigoti) - Be gentle, please, mister! As I was saying before being interrupted, mr. Ikea arrived late for dinner time... 

Mantes (entre elles i mirant-se'l) - Oh, però que elegant, que llis i blanc i quin accent...

Ràdio (de fons) - [...] Pip pip pip piiiip, bona nit, són les tres [...] 

Albert s'aixeca de sobte i derrotat encén l'ordinador per escriure aquesta entrada tan estúpida que només s'explica per la falta de criteri provocada pel maliciós insomni típic de les festes i bon any nou a tothom.