llocs on ser ara i no ser a Barcelona

En aquests dies freds, Barcelona perd el seu encant de ciutat mediterrània efervescent: la gent va trista pel carrer, tot és més lleig, estem d'exàmens (alguns) i tot és super-mega-negatiu. A més, no hem d'oblidar que Barcelona ha deixat oficialment de ser una ciutat per ser "la millor botiga del món", vaja que ja no hi pintem res. Barcelona és la seu dels compradors exitats per les llumetes de nadal (cal dir que més rebaixades que altres anys i super eco-friendlies).

Proposo doncs, que fugim tots en massa cap als paraísos terrenals i ens hi quedem per sempre més. Les meves cinc propostes:

5.  Amazones (selva tropical). Potser l'Amazones no és el lloc més còmode del món ón viure. Pero almenys els policies no et diuen que t'aixequis si t'has assegut al terra d'una plaça ni has de pagar 7,70€ per una T-10 per anar al costat de casa. A més, no cal que convisquis amb ningú. Si et ralles de la gent de la tribu, tens prou espai (encara que cada día menys) per tu solet. És que anar en pilotes tot el día, caçar, dormir, i fer-se amic dels animals és el somni humit de molts de nosaltres.

4. Islàndia. Sí, a Islàndia fot molt fred. Pero vaja, qui et treurà el plaer d'anar amb jersei blanc amb senefes de colors i amb gorro peruà (però dels islandesos) pel carrer sense ser objectiu de riures maliciosos! I que nevi tu, que tu vas molt abrigat amb la teva bicicleta (retro) per aquests carrers perfectament nets a lo Eurodisney i les teulades són negres i més verticals i la gent és alta i rossa i et somriu al creuar-t'hi i tothom és músic (el 80% de la població) i vas al bar a pendre't una copeta amb els Sigur Ros, saludes les Amiina, et creues amb la Bjork i et prens un cacaolat (o caäkcluakat) amb els Múm. Islàndia és el cel. En realitat només t'hi deixen entrar si ets bona persona.

3. Berlín. Berlín... mola. Si et mola la música, Berlín. Si t'agraden els frankfurts, Berlín. Si ets comunista, Berlín.  Si no, també. Si t'agrada l'arquitectura, Berlín. Si n'estàs una mica fart dels carrerons del Gòtic o Gràcia i et passa com a mi que mai trobes res, Berlín. Si t'agraden els murs (caiguts), Berlín. Si no entens l'alemany, és igual, fot-li, que és igual, Berlín. És la ciutat amb més reciclatge / gent educada / silencis a taula / cervesa que he vist mai. Jo només he fet tastets d'aquesta ciutat però em moro de ganes d'anar-hi seriosament un temps. No tinc uns arguments molt sòlids en favor d'aquesta tria. Pero és com si a les nits, en posar-me al llit, una veueta al meu cap em digues: liiiin... Beer.... liiin,  jarrrr. I es desperta l'inútil que no em deixa dormir.

2. Nova York. Els motius per viure a Nova York podrien formar una tesi doctoral exprés. Ho podriem resumir amb que és el lloc on s'ha de ser. I sino, que ho preguntin a Bob Dylan, John Lennon, Dalí, Pollock, Jack Kerouak, Allen Ginsberg, Al Pacino, Robert de Niro, Martin Scorcese, Woody Allen, Stanley Kubrick, als Vampire Weekend, Jennifer Aniston, Ella Fitzgerald, Sting, Greta Garbo, Paul Simon i Art Garfunkel (els poso juntets, que es tornin a estimar…), Duke Ellington, Peggy Guggenheim (la dona que li va pagar la carrera a Pollock) i moooolts altres ídols i no ídols que hi viuen o hi vivien. Altres motius de pes serien el MoMa, el Central Park o qualsevol de les moltes activitats increíbles que pots fer cada dos per tres (veure en James Taylor, els Vampire Weekend, Leonard Cohen i Bon Iver la mateixa setmana?).

A més, vull anar a Nova York per trobar la Rose i consolar-la…

1. Montseny. En realitat, ja puc anar a on vulgui, que el paraís el tinc aquí al davant, a quatre passes, que és nit freda per ser desembre i no s'esta enlloc com a casa.

Total, que una escapada la necessito. I tu?